Jordi Soler té la Diplomatura de Mestre en l’especialitat d’educació musical (UB, 2003), el Títol Superior de Música en l’especialitat d’Etnomusicologia (Esmuc, 2007), el Màster en Pedagogia Musical per a escoles de Música en l’especialitat de pedagogia de l’instrument (UAB, 2008) i el Postgrau en disseny de programes, entorns i materials en suport de les TIC (UOC, 2012). Actualment és director i professor de noves tecnologies i piano a l’Escola Municipal de Música, Dansa i Aula de Teatre de Montornès del Vallès. Des del 2015, imparteix l’assignatura Tecnologies per l’educació musical del Departament de Sonologia de l’Esmuc. A més, és propietari del segell discogràfic i editorial Eufònic amb col·leccions de música popular i infantil. També participa en conjunts musicals com a pianista i teclista.

Quin és el teu "lema" pedagògic?

Una de les frases més rellevants i que m’agradaria destacar n’és una de Nelson Mandela: "l’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món". Educar significa que els nostres alumnes puguin créixer, no només aprenent continguts conceptuals o procedimentals sinó també que creixin com a persones. Per tant, la feina que fem els mestres i professors de música esdevé clau pel futur de la nostra societat, i en el nostre cas també per la cultura musical i artística del país.

Hi ha algun professor que t'hagi marcat? Per què?

Si bé es cert que tots els professors que he tingut tant a l’educació primària, secundària, universitària i artística han aportat el seu granet de sorra no només a la meva formació, sinó també amb la meva manera de pensar i actuar; hi ha professors que marquen molt tant per la manera d’ensenyar com de ser. Per exemple, a nivell musical m’ha marcat molt la meva primera professora de piano, la pianista i organista Mercè Sanchís. Molt sovint, el professor d’instrument de l’escola de música és qui t’ensenya a tocar les primeres notes del teu instrument i qui t’acompanya en el teu creixement des de ben petit fins més enllà de l’adolescència. Mentre a l’educació primària i secundària canvies de professorat constantment, el professor d’instrument  t’ha vist créixer des de ben petit.

Per altra banda, també m’agradaria destacar l’Iñaki Villanueva, un mestre de primària avançat a la seva època, ara ja jubilat, que ja utilitzava idees pedagògiques molt innovadores quan vaig cursar el primer cicle de primària, i que actualment recull per exemple el programa Escola Nova 21. I als estudis superiors, m’agradaria esmentar la gran potencialitat de l’equip de professors de l’Esmuc que compta amb autèntics números 1 en tots els departaments. Poder formar part actualment d’aquest equip per mi és una gran oportunitat per continuar creixent personalment i professionalment.

Què has trobat a faltar en la teva formació a l'Esmuc que t'hauria servit en el món laboral?

El món laboral és un món molt complex i heterogeni. En funció del camí laboral que vols seguir, tens unes necessitats o unes altres. Personalment, m’hagués agradat que durant la formació haguéssim pogut incidir més en aspectes legals com ara la contractació, tant laboral com artística, així com també realitzar més estades diferents de pràctiques. Malgrat això, veig que cada vegada s’estan potenciant més les pràctiques i les visites a escoles de música i empreses vinculades amb la música, permetent així conèixer i veure de primera mà el què s’està fent en l’actualitat, fet que enriqueix molt la formació dels actuals estudiants per al seu futur professional.

I el millor i el pitjor d'ensenyar?

Per mi, el millor d’ensenyar és quan un alumne assoleix els objectius que t’has plantejat i domina allò que has ensenyat, ja sigui des de la interpretació d’una cançó ben senzilla al piano, o bé fins a la realització d’una pràctica molt complexa amb un programa d’informàtica musical. Veure uns bons resultats de la feina feta durant un període de temps és una de les coses que em gratifiquen més com a docent. I el pitjor és quan no s’assoleixen els objectius plantejats. Quan això ens succeeix, és molt important analitzar la situació i intentar identificar quins aspectes han fallat. Per tant, sabent aquestes causes podrem treballar per millorar la nostra tasca docent.

Notes si hi ha hagut un relleu generacional en la docència musical, o seguim com sempre? 

Jo crec que hi ha hagut un gran canvi. A les escoles de música s’han introduït noves metodologies en la pedagogia musical (pedagogia de grup, metodologia Suzuki, etc.), i també s’han obert a tot tipus d’estils musicals, nivells, edats, capacitats, interessos, etc.

Per altra banda, també s’han potenciat en diferents nivells les tecnologies relacionades amb la música. Avui en dia és molt més fàcil poder realitzar i adaptar bases d’acompanyament i arranjaments musicals per als nostres alumnes, a més d’utilitzar eines molt populars com Spotify o Soundcloud per poder treballar músiques que difícilment es treballarien dins l’aula. I finalment, m’agradaria afegir que des de ben petits ja es pot treballar i potenciar aspectes com ara l’entrenament auditiu o fins i tot la creativitat, amb eines tecnològiques que afavoreixen la motivació dels alumnes i que permeten adaptar-nos als diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes.