L'Albert Fontelles-Ramonet es va graduar a l'Esmuc el 2015 en interpretació del flabiol i tamborí, finalitzant els estudis amb matricula d'honor. Anteriorment s'havia graduat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat Pompeu Fabra. Va començar la música als tres anys a Solsona, i finalitzà el grau professional al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb la distinció de premi d'honor. Actualment treballa ensenyant llenguatge musical a nens i teoria, harmonia i flauta travessera a grau mitjà; toca a la Cobla Marinada, continua els seus estudis de flauta travessera, i de tant en tant escriu algun article de divulgació musicològica.

Quin és el teu lema pedagògic?

“Coneixement adquirit, adquirit està”. Quan m'he trobat en situacions que pensava “I ara he de fer això?”, doncs sempre em dic el mateix: tot serveix per a alguna cosa. Sempre he intentat, de cada assignatura, treure'n el millor, buscar de què et pot servir, i això és el que penso quan ensenyo: ensenyar quelcom que pugui servir, que sigui útil.

Has tingut algun docent que t'hagi marcat?

El professor d'interpretació d'aquí a l'Esmuc, Marcel Sabaté, m'ha marcat molt pel seu rigor, i per les seves formes d'ensenyar. En les assignatures teòriques per a mi ha sigut un referent l'Anna Costal, la vaig tenir en diverses assignatures i em va captivar el potencial musicològic i pedagògic que té. A la vegada, em van captivar els dots privilegiats d'Albert Guinovart, professor d'instrumentació de l'Esmuc. També puc dir que dels professors que no m'han agradat tant també n'he après alguna cosa: he après com no he d'ensenyar.

Què has trobat a faltar en els estudis que et faria falta ara?

A interpretació hi he trobat a faltar alguna assignatura obligatòria de pedagogia. Quan treballes de professor, tothom parla dels vicis, de l'embocadura, que si el dit, que la posició, que no sé què... Però ningú t'ensenya, per exemple, com has d'iniciar un instrument amb un nen que comença. Crec que és molt important tenir una base sòlida per afrontar aquest moment. Per tant, trobo a faltar almenys una assignatura amb aquest contingut.

Què és per a tu, el millor i el pitjor d'ensenyar?

El millor: em satisfà molt quan veus els resultats dels nens. El pitjor: t'has de preparar molt les classes, mentre ets jove, suposo. En les assignatures teòriques, la preparació se'm fa a vegades pesada. Però m'agrada ensenyar, m'agrada la pedagogia.

És vocacional el teu contacte amb la docència?

La vida és molt complexa. Mon pare tota la vida va ser banquer i el món de la banca m'agradava, per això vaig fer la carrera a la Pompeu, però paral·lelament anava fent música. No m'ho vaig plantejar, però, fins a la prova de l'Esmuc, quan vaig dir: doncs faig l'Esmuc! Per tant, la pedagogia no és una cosa que jo tingués pensada des de petit. No obstant això, veig que el meu camí de vida és la música No me'n penedeixo gens.

Coincideixen les teves expectatives com a estudiant amb les del món laboral?

Crec que és molt important formar-se íntegrament. Quan estàs a l'Esmuc, no fer sols instrument i estar molt atent a altres assignatures. Aleshores, en aquesta formació íntegra hi crec molt, per tant, crec en l'Esmuc. Et permet, un cop n'estàs fora, de poder escollir cap on vas, perquè és un ventall més ampli. Essent una mica versàtil potser és més fàcil moure't que sols amb una cosa. T'has d'acabar d'orientar, què vols fer i què no. Cadascú ha de veure quin és el seu camí de vida.