Erola Ramis Rovira va realitzar estudis de grau mitjà tenint com a instrument principal la flauta travessera. En acabar el batxillerat comença a estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i més endavant, l'any 2004, ingressa a l'Esmuc per estudiar pedagogia bàsica i general. Obtingué així una doble titulació, tant en filosofia com en pedagogia. A més, en els anys 2010 i 2011 va viatjar a Salzburg i va entrar a a l'Orff Schulwerk (Orff Institut - Mozarteum, Salzburg) on realitzà els Advanced Studies in Music and Dance Education. Sempre ha estat vinculada a la docència en l'àmbit musical, fins i tot abans d'entrar a estudiar a Esmuc.Actualment és professora i directora de l'EMM Miquel Blanch de Castellbisbal 3 i professora de l'EMM Can Posnic (Fundació L'Arc) de Barcelona. Així mateix, ha direccionat la seva activitat musical cantant en cors.

Algun docent de qui hagis après molt?

Ui, és una pregunta molt difícil perquè he tingut molts professors que han estat importants, dels qui n'he après molt, i no podria dir-te'n només un. En primer lloc hauria de mencionar l'Ester Bonal, tot i que a ella l'havia coneguda d'abans perquè dirigia el cor on canto i ja era un referent per a mi abans durant i després d'haver sortit de l'Escola. Sobre d'altres professors que vaig tenir a l'Esmuc, d'una banda hi ha la Margarida Barbal i Luis García per la proximitat dels diàlegs, perquè van ser tutors del pràcticum i del projecte final. Amb ells vam parlar moltíssim i em van ajudar molt, sobretot per les preguntes que feien per desmuntar-te –si penses això, vols dir això?, i si ho vols dir, com has de dir-ho?– i et portaven fins al límit. I per altra banda, Josep Lluís Zaragozà, perquè em va ordenar el que pensava i pensàvem a la classe sobre estratègies didàctiques o estratègies psicopedagògiques. Tot i que llavors no sabíem com es deien, ja les fèiem servir: ell les organitzava i t'indicava què estaves fent. També em va ajudar a organitzar-me a nivell de currículum.

Què has trobat a faltar en els teus estudis de l'Esmuc que t'hauria ajudat ara?

Una de les coses que em van fer falta va ser tenir un pràcticum o algunes pràctiques realment guiades, és a dir, que el professor pogués estar a l'aula, que fessis el disseny de la classe i la professora t'ho corregís, que estigués veient com estàs. Això ho vaig veure després a Salzburg on el pràcticum era amb grups de nens que anaven a fer música i moviment en el mateix Orff Institute, i el professor estava a la mateixa aula amb els estudiants. Posteriorment a la classe, comentava el que havia passat, com es van solucionar els problemes que haguessin pogut haver-hi, o com s'havia desviat la previsió de la classe, i crec que és una cosa que m'hauria ajudat molt si ho hagués vist a l'Esmuc.

Què has trobat que t'ha aportat el fet d'haver estudiat a l'Esmuc?

Moltes coses. El primer de tot, l'actitud crítica, el fet d'estar pensant sempre sobre la pròpia pràctica –això està bé? Això podria fer-ho millor?–; Després, els textos que llegeixes i les fonts. Crec que en aquests cinc anys no tens temps de veure-ho tot i aprofundir en cada cosa, però sento que vaig adquirir les eines per poder fer-ho jo. També vaig trobar molta obertura de mires a nivell pedagògic i musical: la formació és molt transversal en tots els estils, i en el meu cas jo vaig poder aprofitar-ho per fer coses de departaments diferents, i vaig sortir-ne sense saber gaire de res però tenint idees de moltes coses que, de cop, et serveixen per estirar fils i anar-les a buscar.

Què és el millor i què el pitjor d'ensenyar?

Començo pel pitjor. El pitjor que recordo són els moments de baixada, quan et dius "jo per això no serveixo, no sé com fer-ho, els nens o adolescents em pugen a la gepa", això per a mi és el pitjor. El millor és l'altra cara de la mateixa moneda: quan funciona, quan veus que els alumnes estan a gust i ho gaudeixen, quan un nen s'emociona perquè de cop ha sentit alguna cosa, com estar cantant un pedal i que tothom es mogui menys ell i, de sobte, veus que li comença a canviar la cara. Aquestes coses solen succeir almenys una vegada a la setmana: a algú li canvia la cara, és molt xulo. Les coses van canviant a poc a poc, a vegades per no anar enlloc, però de tant en tant hi ha alguna cosa que els canvia, els canvies una mica fent-los gaudir d'alguna cosa que no sabien que existia, del que poden aprendre i gaudir. I al final, estar en contacte amb alumnes.