Gustav Leonhardt

Gustav Leonhardt

In memoriam (30.05.1928-16.01.2012)

El passat 31 de gener, l'Orquestra d'Antiga interpretava la primera part de la integral dels Concerts de Brandenburg de J.S. Bach en un concert celebrat a la Sala Oriol Martorell de l'Auditori. Aquest concert va ser dedicat a la memòria d'un dels intèrprets més assenyalats de la música de Bach, Gustav Leonhardt, que pocs dies abans ens havia deixat gairebé per sorpresa a Amsterdam, als 83 anys i després d'una fecundíssima vida dedicada a la recuperació d'una música i una manera de fer-la, la mal anomenada "barroca", que faria escola i deixaria una profundíssima empremta.
La seva revolucionària manera d'enfocar aquest repertori al costat d'altres grans pioners de la interpretació amb criteris històrics, com ara Frans Brüggen, Anner Bijlsma, Nikolaus Harnoncourt, Jaap Schröder o els germans Kuijken, va crear una escola de la qual avui es nodreix pràcticament la totalitat de l'així anomenada "Música Antiga". La seva qualitat com clavecinista, organista i director, el rigor del seu enfocament, la serietat transcendent de la seva interpretació, estaven basades en un estudi profund i seriós de la música i la seva època, dels seus músics i els seus instruments, sense concessions a la banalitat o als aspectes comercials. Va deixar una empremta inesborrable i va ser un referent indispensable per convertir aquesta música -"menor" i de minories en els anys 60-, en un fenomen d'enorme força mediàtica, com és avui el món de la interpretació amb criteris històrics.

Els que hem conegut i col·laborat amb Gustav Leonhardt, els que vam tenir l'honor de compartir escenaris i estudis de gravació amb ell, sabem que hi ha un abans i un després a partir del moment que ens ha deixat. Amb ell s'acaba una època d'una enorme transcendència, però alhora se n'inaugura una altra que, sense ell, projecta en les noves generacions la saviesa del seu llegat. De Gustav Leonhardt vam aprendre tots: els seus alumnes, els que tocàvem amb ell i vam viure cada assaig i concert com una lliçó magistral inoblidable, els que escoltaven les seves gravacions i reconeixien un nou món en la vella música.
Ens acaba de deixar una de les figures més importants de la música del segle XX i gairebé no ens ho podem creure. Pensàvem que, igual que el seu llegat, no tenia fronteres en el temps. Afortunadament ens queda la seva herència musical, i les noves generacions tenen per davant totes les seves vides per desenvolupar el que ell va intuir i va començar. Amb Gustav Leonhardt no s'acaba la "Música Antiga" sinó que, gràcies a ell i a la immensa qualitat del seu llegat, continua i està cada cop més assentada.

Gràcies, Uti! Descansa en pau. 

Comments

Log in to comment.