Després dels seus estudis a Costa Rica i a la Universitat d'Arizona, la Natalia Duarte ha aterrat aquest curs a l'Esmuc per estudiar-hi el Màster d'Interpretació de Música Antiga, en l'especialitat de viola. En principi, el màster dura dos cursos, però sembla que a la Natalia li agrada molt Barcelona...

El principal tret del meu caràcter? Que m'agraden els reptes.

La qualitat que més valoro en una persona? L'honestedat.

El meu principal defecte? El perfeccionisme.

La meva ocupació preferida? La música.

El meu somni de benestar? Passar el dia en una platja solitària.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Que s'extingís la xocolata al món.

Què voldria ser? El que soc.

On desitjaria viure? Aquí, a Barcelona!

Quin animal prefereixo? El gos.

Algun so o música que avorreixo? El soroll de les ungles fregant una pissarra.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Pere i el llop, de Prokofiev.

Els meus escriptors preferits? Borges, Dostoievski, Gioconda Belli.

Els meus personatges de ficció? Prefereixo els de la vida real.

La pel·lícula de la meva vida? Eternal Sunshine of the Spotless Mind.

Els meus intèrprets preferits? Els que et produeixen esgarrifances.

Els meus compositors predilectes? Bach, Beethoven, Fauré.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? El primer moviment de la Simfonia italiana de Mendelssohn.

Els meus pintors predilectes? Schiele, Matisse, Dalí.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Al final, tots es combinen per recrear o reviure emocions.

Els meus herois de la vida real? Els meus avis.

Els meus herois històrics? Els valents que han canviat el curs de la història.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? In Rainbows de Radiohead.

Un concert inoblidable? Aquell que després te'n vas a casa i no pots dormir de l'emoció i l'adrenalina.

Un paisatge preferit? Els capvespres a Guanacaste, Costa Rica.

Els noms que prefereixo? Ana María, Eva.

Què detesto més que res? L'engany.

Quins dons naturals voldria tenir? Poder viatjar en el temps.

Estat present del meu esperit? Una mica ansiosa.

Fets que m’inspiren més indulgència? La ignorància.

Amb quina cançó m’identifico? Ara mateix no se me n'acut cap.

El meu lema? Com cantava Mercedes Sosa, "Todo cambia".