Entrevistem a l’Esther Pinyol, exalumna de l’Esmuc i primera arpista graduada en aquesta modalitat d’instrument en el nostre centre. Des que es va graduar el 2012, amb un projecte que incloïa la Concertstück per a arpa i orquestra, op. 39, de Gabriel Pierné, la trajectòria de l'Esther Pinyol ha anat in crescendo, tant com a solista com a l'exitós Blooming Duo, que forma amb el percussionista Ferran Carceller. Junt amb un altre graduat de l'Esmuc, el baríton Josep-Ramon Olivé, podrem escoltar-la en les Residències Musicals de La Pedrera. Els seus darrers projectes i actuacions, així com el llarg recorregut de concerts i premis al llarg de la seva carrera musical –com el segon premi d’interpretació de l’Arjau que va aconseguir amb el projecte Blooming Duo (arpa i marimba), o bé l’estrena i tancament de l’actual temporada de la Pedrera– fan que sigui tot un honor saber una mica més sobre la vida d’un dels grans talents musicals emergents en el nostre país.

Què va fer-te decantar per l’arpa, quan vas escollir l’instrument? Hi ha algú de la teva família que ja la tocava?

Quan tenia tres anys, els meus pares em van apuntar a l’Escola de Música Freqüències de Vilanova i la Geltrú. Un any més tard, quan va ser l’hora d’escollir instrument, la pel·lícula Fantasia, de Walt Disney, havia fet créixer en mi una fascinació enorme cap a l’arpa i no tenia cap dubte que aquell havia de ser el meu instrument. No obstant, les portes cap al món d’arpistes no se’m van obrir al Garraf, sinó que va ser Isabel Mayné, a Barcelona.

Com creus que t’ha ajudat en la vida professional el fet d’haver estudiat a l’Esmuc?

L’Esmuc ha estat el pilar fonamental de la meva vida professional. En guardo molts bons records i molt bones experiències. En primer lloc, conèixer i poder fer el superior i el màster amb la professora Magdalena Barrera, l’arpista de l’OBC, m’ha ajudat a créixer com a músic i com a persona. És una gran mestra i una excel·lent intèrpret. En segon lloc, he pogut participar en molts projectes com l’orquestra, la banda, la cobla i agrupacions de música de cambra que m’han obert altres portes pel meu desenvolupament professional; com per exemple, ser artista resident en la quarta edició del cicle de Residències Musicals de la Fundació Catalunya-La Pedrera o bé el fet d’haver estat becada per la Fundació Anna Riera, gràcies a l’Esmuc. A més a més, gaudir i treballar amb tants professionals de l’Esmuc que m’han ajudat amb la meva carrera artística. D’aquí he format el projecte tan exitós d’arpa i marimba (Blooming Duo), el qual vam fer possible gràcies a Feliu Gasull, professor de l’Escola.

Que l’Esmuc aposti per una educació tan completa, penses que és bo per a un intèrpret? Canviaries alguna cosa de l’enfoc que segueix l’escola?

Si, és molt important el poder treballar amb diferents formacions per un intèrpret ja que facilita les sortides al món professional i et fa guanyar experiència. Tot i això, en el meu cas potser vaig trobar a faltar algunes hores més d’instrument.

Tot i tenint el magnífic currículum que tens, és difícil guanyar-se la vida com a arpista?

A vegades la feina de músic no està del tot valorada econòmicament. És difícil perquè sovint no hi ha una regularitat als pagaments, fins i tot pots cobrar amb un any de retard. Això t’obliga a tenir una previsió important en el teu dia a dia. Però tot i així, no em puc pas queixar! Això sí, malgrat tenir grau i màster, no deixo mai d’estudiar. Per això continuo rebent classes i assistint a cursos regularment amb diferents mestres.

Què recomanaries a tots aquells músics que encara s’estan formant?

Que no deixin de perseguir el seu somni, per més entrebancs que tinguin; que lluitin i el més important, que gaudeixin tocant.