Aquest artícle està basat en el projecte "Animal Sound" [1] que vaig presentar el juny de 2015 com a treball final de grau dels estudis de música especialitat en Sonologia a l'Esmuc.

El títol d'aquest projecte pot semblar una mica provocador o fins i tot pot semblar que es tracta d'un acudit, però no és així. Es tracta d'un homenatge a un article del filòsof Thomas Nagel, titulat What is it like to be a bat? [2], i que parla sobre les possibilitats d'imaginar-se el món des del punt de vista d'un ratpenat. Així doncs, el títol s'ha de prendre de la forma més literal possible, ja que tracta sobre les possibilitats d'imaginar-se el món des del punt de vista d'un animal. Saber què passa pel cap d'un animal és un misteri. Però, en canvi, sí que podem conèixer com funciona el seu organisme, i això ens pot donar pistes de com és la seva visió del món.

Els éssers humans mirem i escoltem el món des del nostre prisma, que està supeditat a l’anatomia dels nostres òrgans sensorials i als mecanismes cognitius que processen la informació que rebem del món exterior. Per la seva banda, els altres animals miren i escolten el món des del seu propi prisma, que també està supeditat a l'anatomia dels seus òrgans sensorials i als seus processos cognitius. Com que els nostres òrgans i processos cognitius són diferents, d’entrada suposem que és impossible saber què senten els animals. Però què passaria si per art de màgia ens poséssim a la seva pell o als seus òrgans sensitius? Podríem potser tenir una vaga idea de com és la seva experiència del món?

Enregistraments binaurals

Una forma d'enregistrar sons d'una manera molt realista consisteix en col·locar un micròfon petit dins de cada orella. Els micròfons binaurals són molt semblants a uns auriculars però al lloc on aniria el petit altaveu de l’auricular hi ha un micròfon. Aquesta tècnica permet obtenir un material sonor que, en haver estat enregistrat d’una forma semblant al procés auditiu humà, té un grau de realisme molt gran. L'objectiu és poder enregistrar les transformacions que pateix el so en el moment d'interactuar amb el cap i les orelles de l'oient.

La característica principal dels enregistraments binaurals és que, en ser escoltats mitjançant auriculars, permeten recrear una sensació d'espacialitat en tres dimensions molt convincent. Això vol dir que permeten localitzar la procedència del so enregistrat d'una forma molt realista. D'aquesta manera, tancant els ulls i escoltant un enregistrament d'aquest tipus, és possible imaginar-se un espai al nostre voltant, amb objectes que produeixen sons i que poden ser ubicats en llocs concrets. Per exemple, en un dels enregistraments binaurals per antonomàsia que s'anomena Barberia Virtual (Virtual BarberShop), l'oient té la sensació que un barber li està tallant els cabells.

De forma anàloga als enregistraments binaurals humans, mitjançant microfonia binaural col·locada dins les orelles d'un animal es poden aconseguir uns enregistraments que són una primera aproximació al seu univers sonor. Si combinem aquests enregistraments binaurals amb gravacions de vídeo realitzades amb una càmera petita col·locada sobre el cap de l'animal, s'obté un material audiovisual que permet, en certa manera, posar-se a les seves orelles i als  seus ulls.

Treball de camp: enregistrant l'univers sonor d'una cabra

He tingut l'enorme sort que a la Haia (Països Baixos), que és la ciutat on he realitzat el projecte, hi ha un conjunt de granges urbanes públiques. Després de conèixer el meu projecte, els gestors de les granges urbanes em van donar permís per a treballar amb els seus animals (i, si voleu saber en què consisteixen aquestes granges urbanes de la Haia, a la bibliografia trobareu un reportatge que vaig fer per al programa Blog Europa de TV3).

He decidit treballar amb cabres per diverses raons:

• és un animal prou gran per poder portar els dispositius d'enregistrament de forma còmoda.
• és un animal domesticat i accessible.
• no té prou habilitat ni flexibilitat a les potes per poder gratar-se l'orella.
• dels animals presents a les granges urbanes de la Haia, és el més confiat i afable.

El primer pas abans de començar a gravar consisteix a col·locar els dispositius d'enregistrament. Per aguantar la gravadora he utilitzat una ronyonera subjectada al coll de l'animal. De la ronyonera surt el cable amb els dos micròfons en direcció a les orelles. Cada micròfon queda força fixat dins el pavelló auditiu de la cabra pel fet que estan recoberts amb una espuma i un protector antivent fets a mida (es tracta d'una mena d'auriculars a mida de cabra). A més, per evitar que puguin caure i ser trepitjats per l'animal, els micròfons també es subjecten amb una cinta flexible que, com una espècie de diadema, se li enganxa a les dues orelles.

Aparells emprats per l'enregistrament d'àudio: els micròfons recoberts amb l'espuma i el protector antivent, i lligats amb la cinta flexible; l'amplificador i alimentador dels micròfons; la gravadora de so.

La càmera de vídeo es subjecta al cap de l'animal mitjançant una cinta ajustable. Es tracta de la part més molesta per a l'animal pel fet que pesa una mica.

Cada sessió de gravació s'allarga aproximadament una hora, que és el temps que dura la bateria de la càmera de vídeo. A part, és un temps més que suficient per tal que l'animal pugui desplegar el seu ventall d'activitats d'una manera normal. Durant els enregistraments he tractat d'allunyar-me el màxim de l'animal (entre 25 i 50m) per tal de no constituir un factor pertorbador en el seu comportament.

Cabra subjectada per l'autor d'aquest treball. L'animal té els dispositius d'enregistrament preparats.

Escoltar el món com una cabra

Després d’haver obtingut enregistraments binaurals, arriba el moment d’escoltar-ne el resultat. Abans, però, cal reflexionar sobre la naturalesa dels sons enregistrats i sobre què és el que volem escoltar. Com s'ha vist anteriorment, els enregistraments binaurals adquireixen molt de realisme pel fet que han estat enregistrats fent servir un cap que és molt semblant al cap de l'oient final. En el cas dels enregistraments binaurals en una cabra això no és així perquè el cap de les cabres és força diferent del dels humans. A més, en l'afany d'experimentar l'escolta d'un altre animal hi ha un problema de base que radica en el fet que el seu sistema auditiu i els seus processos psicoacústics també són diferents. Aquesta reflexió té conseqüències en la manera com hem d'interpretar els resultats. En aquest procés, la primera pregunta que hem de tractar de respondre és la següent: què volem escoltar?

Volem escoltar els sons que una persona sentiria si tingués cap i cos de cabra?

O potser el que volem escoltar són els sons que sent realment una cabra?

Però llavors, com podem saber què és el que sent una cabra?

El problema filosòfic de l'antropomorfisme

L’antropomorfisme és el procés pel qual els humans tendim a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Des d’un punt de vista mental o psicològic, l’antropomorfisme apareix quan atribuïm característiques humanes com ara el llenguatge, el raonament o determinats sentiments, a éssers o objectes que no són humans. En el camp de la cognició comparativa, l’antropomorfisme es manifesta quan analitzem els resultats obtinguts a partir de l'estudi d'altres espècies animals des d’una òptica humana. Encara avui hi ha un enorme debat de com interpretar el resultat dels estudis en animals en relació als estudis en humans. L'antropomorfisme és un problema de base que es troba en els fonaments d'aquest projecte. Es tracta de quelcom inevitable sobre el que hem de reflexionar per tal de valorar els resultats amb modèstia.

Què se sent quan s'és un ratpenat?

En un influent article escrit el 1974, el filòsof Thomas Nagel reflexiona sobre el problema que ens trobem els humans quan tractem d’imaginar com seria la nostra experiència si fóssim una altra espècie animal. En el seu article, Nagel es fa la següent pregunta: Què se sent quan s’és un ratpenat?

L’elecció del ratpenat té diverses motivacions: no està tant allunyat filogenèticament dels humans com per exemple una aranya o una estrella de mar, i alhora  presenta un aparell sensorial molt diferent del nostre. Així doncs, la seva experiència subjectiva deu tenir poc a veure amb l’experiència subjectiva humana. Els ratpenats, malgrat que no són totalment cecs, tenen una baixa agudesa visual. Per contra, disposen d’un sistema auditiu d’ecolocalització que els permet “visualitzar” el seu entorn a través de l’emissió d’ultrasons i la interpretació del seu eco.

Nagel sosté que podem tractar d’imaginar com és el món des del punt de vista d’un ratpenat a partir del coneixement científic que tenim sobre el seu  sistema perceptiu. No obstant, com que mai podrem tenir l’experiència directa i subjectiva del ratpenat, mai podrem conèixer el seu punt de vista real. La seva conclusió és que el coneixement sobre com és el món per un determinat ésser només pot ser experimentat per aquell ésser. D’aquesta manera, postula que les ciències no poden donar-nos coneixement segur sobre la naturalesa de les experiències mentals d’altres espècies.

Assumint que mai podrem saber què se sent quan s'és un ratpenat, si volem apropar-nos a la seva experiència, no ens queda altre remei que valdre'ns dels nostres coneixements científics sobre el seu aparell perceptiu per tal de tractar d'imaginar-nos com és el seu món subjectiu.

Des d'un punt de vista pràctic el gran avantatge d'haver de lidiar amb cabres en comptes de ratpenats és que les cabres s'assemblen força més als humans que no pas els ratpenats. Pel que fa a l'audició, que és el tema que ens interessa, tenen molts punts en comú amb nosaltres. En aquest sentit, i sense deixar de banda la problemàtica apuntada per Nagel, ens resultarà més senzill imaginar-nos el món sonor d'una cabra que el d'un ratpenat.

Transformacions per "humanitzar" els enregistraments

Per tal d'especular sobre què és el que escolta realment una cabra l’únic que podem fer és tractar d’entendre certs processos cognitius de l’escolta animal a partir dels quals es puguin interpretar els nostres resultats des d’un prisma el més animal possible. A partir dels coneixements científics que tenim sobre el seu sistema auditiu, la idea és tractar de transformar el so enregistrat per tal de facilitar-ne el procés d'aprehensió. En el cas concret d'aquest projecte, ens cal estudiar com funciona el sistema auditiu de les cabres i comparar-lo amb el sistema auditiu humà. Com ja s'ha comentat anteriorment, els dos sistemes auditius tenen molts punts en comú, sobretot pel que fa als principis de funcionament general. No obstant, hi ha diferències importants que tenen a veure amb el rang auditiu i la sensibilitat, el qual està condicionat per la sensibilitat del timpà, la membrana basilar, etc.

Hi ha un estudi dut a terme per Rickye Heffner i Henry Heffner de la University of Toledo, (Ohio) [3], en el qual es determinen audiogrames de cabres domèstiques. Els resultats de l’experiment van determinar que el rang auditiu de la cabra domèstica s’extén de 78 Hz fins a 37 KHz, el que suposa aproximadament una octava superior del llindar auditiu humà. De la mateixa manera que succeeix en les persones, la  seva sensibilitat no és uniforme per a totes les freqüències sinó que descriu una corba amb forma de U que té el punt de millor sensibilitat al voltant dels 2Khz (entre 1.5 i 4Khz). 

Un cop recollida tota la informació sobre el sistema auditiu de la cabra domèstica, l'hem de comparar amb la informació relativa al sistema auditiu humà per tal de poder traduir els enregistraments cabrins a llenguatge humà.

A partir de l'estudi de Heffner, he proposat una possible recodificació del so binaural animal per adaptar-lo al marc psicoacústic humà. De nou cal tenir en compte que es tracta tan sols d'una transformació que, tot i estar basada en els coneixements científics sobre el sistema auditiu de les cabres i l'humà, és força especulativa.

Per a enregistraments a 96Khz, aquesta recodificació/traducció inclou un seguit de transformacions que es podrien resumir en:

1) Reproducció del so a la meitat de la freqüència de mostreig (48Khz)

• Per una banda es transposa l'enregistrament una octava baixa, el que permet tenir accés a tot el rang auditiu de les cabres.
• En estirar l'enregistrament tot queda reproduït en càmera lenta. No tenim ni idea de com és la "velocitat cognitiva" d'una cabra, així que no sabem si aquest efecte secundari ens apropa o allunya de la seva realitat perceptiva.

2) Equalització

• Es limita l'enregistrament al rang auditiu de la cabra mitjançant filtres passa-altes i  passa-baixes (HPF a 78 Hz i LPF a 37 Khz).
• S'atenuen aquelles freqüències en què una cabra és menys sensible que un humà (2-5 Khz).
• Es reforcen aquelles freqüències en què una cabra és més sensible que un humà (1.5-4Khz).

Esquema que representa el procés de recodificació dels enregistraments binaurals animals per adaptar-los al marc psicoacústic humà.

Resultats i conclusions

Amb tots els enregistraments que s'ha anat recollint al llarg del projecte es poden fer diverses coses:

• Primer de tot disposem del material en brut (els enregistraments nets sense processar) que ja és prou interessant per tots aquells amants del món animal i els enregistraments de camp.

• Després hi ha el material processat (filtratge del so) que permet tenir una experiència més especulativa i suggerent, i que persegueix apropar-se al món des de la perspectiva d'una cabra.

• Finalment, he considerat tots aquests materials sonors com a punt de partida per a construir una obra que ja no persegueix una mirada fidel de la realitat, sinó que n'és una reconstrucció de tipus cubista. D'una forma creativa he ordenat i manipulat els materials originals per a obtenir una peça amb un cert valor artístic.

Arribats en aquest punt, em torno a plantejar la pregunta inicial: Què se sent quan s’és una cabra?

Després d'haver-hi reflexionat molt, d'haver escoltat  els enregistraments i d'haver-los processat per tal d'adaptar-los al nostre marc psicoacústic, no puc trobar una resposta per aquesta pregunta. De fet, ara puc afirmar amb contundència que no sabrem mai què se sent quan s'és una cabra, de la mateixa manera que no sabrem que se sent quan s'és un ratpenat. L'únic que ens queda, doncs, és utilitzar els materials que es desprenen d'aquest projecte per fer volar la nostra imaginació. I en el fons, això no dista tant de l'exercici literari o cinematogràfic, que malgrat estar construïts amb elements propis de la realitat, sempre incorporen una espurna de fantasia.

Bibliografia i  enllaços d'interès 

1. Figueres, Eduard. Animal Sound: Què se sent quan s'és una cabra. Treball de fi de grau, ESMUC.
2. Nagel, Thomas. What is like to be a bat? The Philosophical Review LXXXIII. (Traducció al català)
3. Heffner.RS i Heffner, H.E. Hearing in domestic pigs and goats. Hearing Research, Elsevier.
4. Les granges urbanes de la Haia. Reportatge d'Eduard Figueres per al programa Blog Europa de TV3.