Compositor i intèrpret format als Estats Units, en Fèlix va entrar a l’Esmuc l’any 2007 per impartir l’assignatura de Tècniques de Composició. Set anys després, substituïa l’Eduard Resina com a cap del Departament de Teoria, Composició i Direcció. La música és per a ell un mitjà que li permet explorar altres terrenys, com l’arquitectura, el vídeo art o la programació. De tarannà amable i pacient (és pare de tres nenes encara molt petites...), apreciareu també la seva conversa sempre interessant i distesa.

El principal tret del meu caràcter? Optimisme.

La qualitat que més valoro en una persona?  Depèn de la persona.

El meu principal defecte? La mandra.

La meva ocupació preferida? Pensar en coses improbables.

El meu somni de benestar? Haver fet els deures.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? No hi vull ni pensar (vegeu la pregunta 1).

Què voldria ser? El que sigui però ni més ni menys.

On desitjaria viure? Molt amunt.

Quin animal prefereixo? El mussol.

Algun so o música que avorreixo? Tot el món sonor que envolta la visita al dentista.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Back in Black d'AC/DC. Tots tenim un passat.

Els meus escriptors preferits? John Irving, Joseph Heller i C.S. Lewis.

Els meus personatges de ficció? Conrad Brean (Wag the Dog) i James Bond.

La pel·lícula de la meva vida? 2001.

Els meus intèrprets preferits? Els que no només llegeixen el que està escrit;)

Els meus compositors predilectes? G. Crumb, G. Ligeti i d'altres que no es diuen G.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Saint Thomas de Sonny Rollins.

Els meus pintors predilectes? Mondrian, Miró, Klee.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? En el meu cas els sons no es parlen amb cap altre sentit.

Els meus herois de la vida real? Paul Watson, Serge Latouche.

Els meus herois històrics? Suposo que el meu estil d'heroi no arriba a ser mai "històric".

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Tone Builders de Yarn/Wire.

Un concert inoblidable? Tribal Tech (Scott Henderson i Gary Willis).

Un paisatge preferit? Barcelona des del Tibidabo just abans de que despunti el sol al matí.

Els noms que prefereixo? Violeta, Maia i Olivia.

Què detesto més que res? L’abús de poder.

Quins dons naturals voldria tenir? Volar. Suposo que no és massa natural, per això.

Estat present del meu esperit? Inquiet.

Fets que m’inspiren més indulgència? L'admissió de culpa.

Amb quina cançó m’identifico? M'agradaria que fos I'm a Joker de Steve Miller però no pot ser...

El meu lema? El lema de l'altre sembla millor.