Petrarca, Ronsard, Shakespeare... recorden a la persona estimada que “un dia es convertirà en no-res però sobreviurà en els poemes que van ser-li dedicats”. [1] Baudelaire ho fa d'una manera molt crua a Une charogne, de Les fleurs du mal:

Rappelez-vous l'objet que nous vîmes, mon âme, / Ce beau matin d'été si doux: / Au détour d'un sentier une charogne infâme / Sur un lit semé de cailloux, […] -Et pourtant vous serez semblable à cette ordure, / À cette horrible infection, / Étoile de mes yeux, soleil de ma nature, / Vous, mon ange et ma passion! // Oui! telle vous serez, ô la reine des grâces, / Apres les derniers sacrements, / Quand vous irez, sous l'herbe et les floraisons grasses, / Moisir parmi les ossements. // Alors, ô ma beauté! Dites à la vermine / Qui vous mangera de baisers, / Que j'ai gardé la forme et l'essence divine / De mes amours décomposés!

A la versió de Jordi Llovet:

Recorda aquella cosa que vam veure, ànima meva, / un bell matí, a l'estiu tan dolç: / tombant per un camí, una carronya infame / damunt un parament de rocs, […] -I, amb tot, seràs un dia igual que aquesta escombraria, / semblant a aquesta pútrida infecció, / estrella dels meus ulls, oh sol de la natura, / tu, àngel meu, la meva passió! // Sí! Això seràs, oh reina de les gràcies, després dels últims sagraments, / quan jeuràs per podrir-te sota l'herba florida / enmig dels altres ossaments. // Recorda't de dir als cucs, llavors, bonica meva, / que amb molts petons se't menjaran, / que jo he guardat la forma i la divina essència dels meus amors desintegrats! [2]

L'any 1967, en el centenari de la mort del poeta, Léo Ferré publica un àlbum doble, Léo Ferré chante Baudelaire, on apareix Une charogne. Damunt del batec constant d'uns platerets, un baix i cinc notes de metall esquerdat, la veu, entre cantada i recitada, va des d'un xiuxiueig ofegat fins a la desesperació.

[1] Charles Baudelaire (2007). Les flors del mal (presentació,traducció i notes de Jordi Llovet). Barcelona: Edicions 62, p. 584.

[2] Baudelaire (2007, p. 122-125)