Més enllà del grau

Màster Composició de bandes sonores

Cursar un màster és fer una inversió de futur

El procés de reorganització de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES, o Pla Bolonya) ha generat noves bases per a l’educació artística superior a tots els nivells. Una de les novetats ha estat la implementació de màsters artístics.

Cursar un màster pot ser un element diferenciador en el currículum vitae respecte a d'altres candidats a l'hora d'optar a un lloc de treball. A més, és indicatiu de la motivació i interès que un té per actualitzar els coneixements i aprofundir en àmbits determinats del sector. Hi ha altres raons addicionals, com perfeccionar el desenvolupament professional científic, tècnic, humanístic i artístic; ampliar els contactes personals i estendre la xarxa de relacions amb companys i professors, segurament tots ells professionals en actiu; tenir oportunitats per conèixer i tractar  professionals del sector, que poden ser de gran ajuda per a la futura carrera professional; complementar els estudis universitaris teòrics amb una formació més pràctica i propera a la realitat del sector professional; conèixer els nous àmbits de recerca amb possibilitats d'aplicació professional i iniciar tasques de recerca que es poden continuar desenvolupant i perfeccionant en posteriors estudis de doctorat.

Des de l’any 2007, l’Escola Superior de Música de Catalunya ofereix diversos màsters, propis i en col·laboració amb universitats, adaptats a l’EEES per proporcionar una base àmplia i sòlida als graduats i professionals de la música que desitgen ampliar els seus coneixements i millorar les seves oportunitats de carrera.

Tal i com ens explica la Melissa Mercadal, coordinadora de l’àrea de màsters de l’Escola, el curs 2015/2016 compta amb un alt nombre d´alumnes de diferents nacionalitats inscrits (170). En aquesta oferta acadèmica, totalment autosubvencionada, i que pot costar entre 3.500 i 6.700 €, l’Esmuc ofereix set màsters oficials i cinc màsters propis, ambdues tipologies reconegudes legalment. La diferència entre aquestes radica en un procés de verificació a l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) pel qual passen tots els màsters oficials, que permet obtenir un títol expedit pel Ministeri. Per altra banda, els màsters propis, com que no passen per aquest procés de verificació, obtindrien la titulació directament de l’Esmuc.

També cal saber que els màsters artístics d’estudis avançats, amb la posada en comú del sistema de crèdits ECTS, criteris i metodologies comparables i durada similar a les titulacions europees, faciliten i promouen a més la mobilitat i la incorporació al mercat laboral europeu de l’alumnat, si bé és cert que nosaltres som encara un dels pocs països europeus amb la fórmula de 4 anys +1 d’especialització enfront del 3+2 de la majoria dels països europeus, i és per això que a principis d'aquest any va néixer una nova proposta de reforma universitària per part del Ministeri, suggerint també la fórmula del 3+2 en les nostres universitats, amb l'objectiu de flexibilitzar encara més els graus i convergir amb Europa. Però de moment és voluntari i depèn de cada universitat aplicar-ho o no. Ara per ara, no és el cas de l'Esmuc.

Comments

Log in to comment.