El Museu de Música va oferir una activitat familiar al voltant de l'exposició temporal Phonos, 40 anys de música electrònica a Barcelona, posant el Reactable a l'abast de tothom.

Tots aquells curiosos i amants de les noves tecnologies i de les bones experiències musicals no es podien perdre aquesta oportunitat. Diumenge dia 19 d'abril a la tarda, nens i adults, tots ells van poder gaudir d'una de les activitats que el Museu de la Música ofereix, de forma totalment gratuïta, tots els caps de setmana. I en aquesta ocasió es tractava de fer de “Dj del Futur” amb el Reactable, un instrument d'última generació que permet experimentar amb els paràmetres sonors de qualsevol so, ja sigui sintètic o gravat, i crear música electrònica de qualitat en temps real i d'una forma molt senzilla i intuïtiva.

L'exposició estava a càrrec de Sergi Jordà, investigador i director del Grup de Tecnologia Musical de la UPF, el projecte més important de la qual ha estat la creació del Reactable. Sergi va explicar que la música electrònica, des de la seva aparició i fins a no fa tant, sempre s'havia fet amb ordinadors. Per això, la manera de “tocar” aquesta música havia estat amb perifèrics com el ratolí o el teclat de l'ordinador. Però aquests dispositius mai no van ser els més adequats per fer música, i aquesta va ser la raó per la qual l'equip de Sergi es va proposar dissenyar i crear el Reactable.

L'instrument consisteix en una gran pantalla tàctil i circular, que fa les vegades de taula interactiva, en la qual es col·loquen objectes. Aquests objectes són reconeguts per la pantalla gràcies a un dibuix identificatiu –semblant al sistema dels codis QR– al que es vincula digitalment un so. D'aquesta forma, la taula interactiva pot respondre a l'intèrpret mostrant en la pantalla informació de paràmetres com l'amplitud (volum) i la freqüència (altura) dels sons. A més, permet variar la freqüència mitjançant el gir de l'objecte, o l'amplitud mitjançant el gir d'un anell de llum que envolta l'objecte a la interface de la pantalla. I també és possible dissenyar objectes que interaccionin amb altres objectes, com per exemple alterant el seu timbre a la manera d'un sintetitzador. Així, es poden combinar tants objectes com es vulgui i poden intervenir diverses persones alhora. Els objectes poden estar vinculats a un sol so, poden ser plaques amb una cara de so, o poden estar vinculats a cinc variants de sons diferents, poden ser cubs amb cinc cares de so –sempre hi ha una cara amb una icona perquè el músic identifiqui el so–.

Una vegada explicat el mecanisme, el Sergi i el seu fill van realitzar diverses demostracions amb les quals van fascinar el públic assistent. A continuació, van cedir el torn als agosarats que desitgessin provar el Reactable amb les seves pròpies mans. No fa falta dir que aquella gran pantalla circular de seguida va ser engolida per un anell, encara més gran, d'entusiasmats voluntaris. El resultat, una tremenda síntesi sintètica d'aclaparants sons electrònics per la qual va ser necessari reiniciar el Reactable més d'una vegada per tal que la sofisticada màquina pogués aguantar el ritme d'aquells tenaços intèrprets. Potser no sonava tan ben com abans, però com van gaudir...