La viola és un instrument amb un gran potencial expressiu, fascinador en la seva dolçor característica que el fa destacar entre la família de la corda fregada. No obstant, la producció del repertori violístic no ha sigut igual de fructífera en els diferents períodes de la història musical, perdent terreny a favor d’altres instruments en les èpoques del Barroc o el Classicisme. Serà l’etapa romàntica el moment en què es consolidi definitivament el seu paper solista, tendència que continuarà al llarg del segle XX. Així doncs, alguns dels compositors catalans més emblemàtics del passat segle escolliran la viola com a protagonista de les seves creacions. Gràcies a l’Ashan Pillai a la viola i l’Albert Giménez al piano, ambdós professors del centre i reconeguts intèrprets, podem resseguir aquest viatge a través de les diverses tendències i estils que aglutinen el segle XX català, amb el so vellutat de la viola exercint de fil conductor al llarg de tot el recorregut.

L’Scherzino de Ricard Lamote de Grignon esdevé una breu introducció inicial, preludi amable que marca la tònica del disc, més propera a l’estètica francesa que a les avantguardes alemanyes del segle XX. Seguidament, continua l’enregistrament de la Sonata per a viola i piano, firmada per Salvador Brotons. L’autor més contemporani d’aquest disc presenta una obra de tres moviments, amb estructura de sonata clàssica. En aquesta composició que navega entre la tonalitat i l’atonalitat, la viola s’expressa a través d’amples i riques melodies que esdevenen molt evocadores. El primer moviment en forma sonata presenta una aura relaxada i lírica, que contrasta amb l’inici tràgic del segon. L’últim moviment és el més vivaç, un rondó que sorprèn amb canvis de tempo i rítmiques recargolades.

Xavier Montsalvatge és l’autor de la Pregaria a Santiago, tercera peça del recull. Aquesta és una adaptació  d’una cançó anterior titulada Orçao. El títol de la nova versió correspon a un enginyós joc de paraules, inspirat en la ciutat gallega on es va estrenar i l’intèrpret que la va fer sonar, Enrique Santiago. En següent lloc trobarem un dels grans noms de la composició catalana, Frederic Mompou, emblemàtic amb les seves obres per veu i piano. Són aquestes obres les que es tradueixen en forma d’arranjament per al nostre instrument, que en fa una interessant lectura a partir d’una sonoritat que captiva. Les obres escollides són les Quatre melodies (Rosa del camí, Cortina de fullatge, Incertitud, Neu), Deux melodies (Pastoral, Llueve sobre el río), Aureana Do sil, i la conegudíssima Damunt de tu només les flors, que dóna títol al disc.

La Sonatina de Narcís Bonet acaba el nostre viatge, peça en tres moviments que va rebre el premi de Composició del Conservatori Americà de Fontainebleau. La obra d’aquest compositor és un xic menys coneguda al nostre país, ja que la seva carrera es situa principalment a França, on es va mudar durant la postguerra. Una obra molt fresca i vivaç, però també melangiosa i dolça, que en conjunt la fa profundament expressiva. Ja per acabar, en la última parada no podia deixar de sonar una versió del Cant dels ocells, mil cops escoltada, però no per això menys necessària.