De nou, dins el segell discogràfic Vanitas i de la mà del grup de música antiga Divina Mysteria sorgeix, després del seu anterior èxit Ingenium, un nou disc compacte titulat Apoteosis – Viola Bastarda. En 2002, el violinista Pavel Amilcar i el gambista Thor Jorgen –ambdós graduats de l'Esmuc– formen “Divina Mysteria”, convertint-se en un projecte dedicat a la recerca i interpretació de la música antiga amb criteris històrics.

Al seu anterior treball, Ingenium, el grup de música antiga, mitjançant la interpretació d'obres pertanyents al repertori violinístic del segle XVII es va centrar a mostrar l'Stylus Phantasticus, un estil juxtaposat a la creació de l'art les bases del qual són la restricció i la norma, arribant a un terreny lliure, on tot val i que mostra la interacció entri interpreti i compositor. Aquest treball va ser un gran èxit, i fou destacat  dins la categoria de discos excepcionals de la revista Scherzo amb aquest comentari:

El seu actual treball segueix pel mateix camí a la recerca d'estils on l'intèrpret pugui desemmascarar la seva faceta mes virtuosa, mostrant un dels llenguatges més  avantguardistes de finals del renaixement i principis del barroc. En concret, ens referim a la “viola bastarda” i el seu estil “alla bastarda”. Aquesta pràctica compositiva i interpretativa, relacionada amb la glossa i la disminució, transforma el cant vocal d'un madrigal o un motet en un preàmbul per desenvolupar un nou text sonor, per això pren totes les diferents veus de l'obra com a base per crear una sola línia melòdica. Així doncs, la música per a viola bastarda es basa en l'art d'interpretar la reducció d'una composició polifònica en una sola línia melòdica, passant d'una veu a una altra i abastant tots els rangs de tesitures.

Entre els intèrprets, a més d'haver-hi els ja citats fundadors de Divina Mysteria (Thor Jorgen a la viola da gamba i Pavel Amilcar al violí), es troba Andrés Alberto Gómez a l'orgue. L'enregistrament va ser realitzat al juliol de 2011 i juny de 2012 a la Parròquia de Santiago Apòstol de Liétor (Albacete) i el repertori interpretat es situa a la transició dels segles XVI i XVII, dins un període no superior als 50 anys però, no obstant això, durant el transcurs d'aquests pocs anys nous estils musicals van ser creats arribant a culminar la tècnica i la seva expressivitat.