El principal objectiu de la conferència donada per Emilio Ros-Fábregas fou mostrar el que es pot aprendre estudiant les fonts musicals de qualsevol període. Aquesta conferencia va ser l’última del cicle “Barcelona Sonora” i ressonà a l’aula del Seminari de musicologia el passat dia 10 de març.

Per començar la conferència Ros-Fábregas ens va fer una petita introducció on va parlar principalment d’un objectiu concret que hauria de tenir el futur musicòleg: “És molt important tenir una bona metodologia per estudiar les fonts musicals”. Aquesta idea fou recolzada per la narració de l’experiència pròpia amb els manuscrits musicals i les seves marques d’aigua, les quals poden esclarir molts dubtes sobre la història del manuscrit i, avui, sobre com volem interpretar aquests manuscrits musicals. A més, va remarcar molt la importància que tenen els diferents punts de vista de les fonts musicals perquè “la història no és una caixa on posem les coses que hem de saber, la historia és avui”.

Per a l’estudi dels manuscrits del segle XV-XVI, el conferenciant va projectar una diapositiva amb tres aspectes bàsics. El primer d’ell parlava de la descripció del document basant-se amb la signatura, foliació, estructura dels plecs, filigranes del paper, copistes, inscripcions i altres aspectes codicològics. El segon punt el va subdividir en cinc tasques i es centrava en els problemes que l’investigador ha d’afrontar. Aquestes tasques consistien en: determinar la procedència de la font musical i el seu context històric, resoldre els casos d’autoria dubtosa o conflictiva, establir la possible relació estemàtica entre les fonts concordants, fer una edició crítica i tenir en compte la interpretació musical d’acord amb les pràctiques històriques. Per últim, el tercer punt anomenava elements que poden ajudar a esclarir alguns problemes, com són l'estudi de la documentació pertinent a arxius i biblioteques, situar el manuscrit en el context històric, cultural, social, artístic, literari, etc., l'“evidència interna” que és l'estudi del repertori poètic i musical, o l'“evidència externa” que són els aspectes codicològics, és a dir, fer una reconstrucció del procés de recopilació, enquadernació, taules de continguts, etc.

En finalitzar la conferència, Emilio Ros-Fábregas va preguntar individualment a cadascun dels assistents què estaven investigant o què els agradaria investigar, però sense cap dubte una de les frases que van marcar la conferencia fou: “una de les coses que aprens quan fas una tesi és que no et pots refiar de res que estigui en lletra impresa: ho has que tornar a llegir, ho has de tornar a comprovar, encara que sigui l’investigador mes idolatrat del món”.