El passat dissabte vint-i-quatre de gener es va celebrar el primer concert del tercer cicle del cafè que ofereix el Museu de la Música cada dissabte a les dotze, inclòs al preu de l'entrada. Un cafè amb... les grans orquestres barroques a l'Europa dels XVII i XVIII estarà format per cinc concerts que s'estenen de gener a juny. Estan organitzats pel propi Museu de la Música i el Departament d'Antiga de l'Esmuc, amb la col·laboració de professorat i alumnat. El títol de cada sessió el conforma un autor barroc amb el seu centre cultural corresponent, creant un fil conductor dels personatges i focus culturals més rellevants d'Europa.

Aquest concert es va centrar en la figura de Vivaldi i l'Hospital de la Pietat de Venècia, una escola prestigiosa de música per a òrfenes. De jove va ser sacerdot, però degut al asma va acabar retirant-se a la Pietà, on va impartir classes de violí i composició i va estar allà des del 1703 fins al 1740, com a mestre de concerts i cor.

El concert va tenir lloc a la sala d'orgues i teclats, on es va habilitar un espai per als músics entorn dels emblemàtics instruments del Museu i, tocant dempeus, es van col·locar en semicercle al voltant del clavecí, enmig de l'escena dels intèrprets. És rellevant apuntar que no hi havia cap director, sinó que era el propi Emilio Moreno, cap del Departament d'Antiga, que des del rol de concertino donava les entrades i conduïa el concert. Altres professors també hi van col·laborar: Marta Almajano, Alba Roca, Andrew Ackerman, Josep Borràs, Xavier Blanch i Xavier Díaz-Latorre.

L'esdeveniment va començar amb una petita xerrada a càrrec d'Emilio Moreno,  presentant el concert i explicant que aquest era part d'una activitat acadèmica formada per alumnes de grau, màster i formació continuada, exalumnes i professorat.

El concert era fruit d'intensos assajos de les setmanes anteriors. M'explicava, en acabar, que obligant-se als terminis dels concerts, els alumnes aprenien a ser professionals en el sentit de tenir un temps límit per a preparar un concert, amb la màxima qualitat possible.

En acabar la presentació, va començar el concert amb la simfonia de l'òpera Olimpiade (RV725) en tres actes, estrenada a Venècia l'any 1734, una obertura del concert ben enèrgica. La segona obra va ser l'Stabat Mater RV621 (Venècia, 1712), cantada per l'alto Hugo Bolívar, actual estudiant de grau de la escola. Aquesta va ser una de les primeres obres vocals de caràcter sacre del compositor. Va ser composta per encàrrec de l'església Santa Maria della Pace de Brescia. Seguint amb les obres vocals, va arribar el motet Nulla in mundo pax sincera (RV 630, Venècia, 1735), interpretada per la soprano Sanna Viitanen, estudiant de màster, mostrant el lirisme de Vivaldi. Després, es va interpretar el Concert per fagot en do major (RV 466) estrenat a Venècia el 1720, a mans de l'Alfonso Barreno, també actual alumne de grau. El va seguir la tercera obra vocal del matí: el motet In furore giustissime irae (RV 626), estrenat l'any 1720 a Roma. El va cantar la soprano Marta García, estudiant de màster. Per acabar, es va tocar el Concert en si menor (RV 580) per a quatre violins, cordes i baix continu. Els quatre violins van ser Cristina Altemir, Melissa Joessar, Cèlia Raspall i Emilio Moreno. Entre ells hi havia un joc de pregunta resposta i d'imitació, que feia divertida l'escolta. Així el fil conductor del concert va tornar a l'estat primerenc; és a dir, es va començar interpretant una obra instrumental, després un seguit d'obres amb solistes, i per acabar una altra instrumental, donant per acabada la sessió. En acabat  es va fer un tast de cafè per cortesia de l'empresa Illy.

Al final del concert, Emilio Moreno em va comentar que de vegades els estudiants tenen més impuls i energia que els propis professionals, i que en aquell concert s'havia vist per part d'ells molta professionalitat. Jaume Ayats, director del Museu de la Música, va opinar que havia estat un èxit total. Havien previst un aforament de cent places i van haver-lo d'ampliar a cent vint, i tot i així hi havia gent que no va poder seure. Al primer cicle de concert hi havia assistit prou gent, al segon més que l'anterior i aquest concert (el primer del tercer cicle) havia estat tot un èxit. Esperem que segueixi sent així.

Foto: Museu de la Música