A més de professor i cap del Departament de Sonologia a l'Escola, l'Enric Guaus té una llarga carrera com a investigador internacional fent interactuar música i tecnologia, i és membre de la Barcelona Laptop Orchestra. També és a punt d'afegir una línia important al seu currículum, com podreu llegir en aquesta tònica dominant.

El principal tret del meu caràcter? Generós i no massa social.

La qualitat que més valoro en una persona? Honestedat i esperit crític.

El meu principal defecte? M’atabalo/bloquejo amb massa facilitat.

La meva ocupació preferida? Enregistrar sons quitidians.

El meu somni de benestar? Conduir durant una tempesta nocturna en una carretera comarcal d’alta muntanya.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Família i salut a banda, que el món esdevingui silenci, sense so.

Què voldria ser? A nivell personal: l'avi que transmet la seva experiència/saviesa amb una mirada. Laboralment: investigador en l'àmbit de l'àudio despreocupat de burocràcia i recursos.

On desitjaria viure? En un lloc senzill, envoltat de gent senzilla, i amb un nivell acústic que compleixi l'ordenança municipal de torn.

Quin animal prefereixo? Dubto entre en Duran i Lleida o l'Esperanza Aguirre.

Algun so o música que avorreixo? Les notícies de la radio.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? No recordo si fou un MaxMix o un disc de Queen. Ufs...

Els meus escriptors preferits? He mirat el meu compte de Mendeley i veig que els més llegits són Eduardo Reck Miranda i George Tzanetakis.

Els meus personatges de ficció? Jep Cabestany.

La pel·lícula de la meva vida? The Wall. No vaig començar a entendre-la fins al 6è o 7è cop que la vaig veure.

Els meus intèrprets preferits? He mirat el meu compte de Deezer i veig que són Cisfinitum i Alba Noto.

Els meus compositors predilectes? Parlant de clàssics, serien Steve Reich i Raymond Scott. La setmana vinent segur que són uns altres.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Diumenge passat, per una radio sonava una cançó de La Oreja de Van Gogh, una que diu “me abrazaria al diablo sin dudar...”. Ho especifico perquè a veure si, al pensar-hi, s’enganxa a algun dels vostres caps i desapareix del meu!

Els meus pintors predilectes? Curiós. M’he començat a interessar per la pintura a través de la fotografia. El primer fotògraf que em va fer “pensar” en la pintura, ja fa uns anys, fou en Joan Fontcoberta.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Tinc al Soundcloud uns exemples on intento sonificar una fotografia de cada comarca de Catalunya. Es tracta d’interpretar la fotografia com un espectrograma, així que les línies de la imatge no han de ser gratuites. A mesura que en vaig fent, me n’adono de possibilitats noves desarticulant els conceptes explorats en fotografies anteriors. Es tracta d’un “Estudi” o “work in progress”.

Els meus herois de la vida real? Els avis que han lluitat perquè nosaltres tinguem tot el que tenim i veuen com nosaltres mateixos ens ho carreguem amb total impunitat.

Els meus herois històrics? Ada Colau, Carme Forcadell, Muriel Casals, Teresa Forcades, Marta Sibina (cafeambllet). Totes elles estan fent història.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Abandoned City, de Hauschka.

Un concert inoblidable? Els concerts de l’adolescència de les Festes de la Mercè al Sot del Migdia. També em va marcar molt un concert de música experimental a Metrònom, organitzat per Phonos, on vaig descorbrir que hi havia altres maneres de fer música.

Un paisatge preferit? Fa pocs anys he descobert els tons ocres i daurats de les postes de sol de La Segarra a la tardor.

Els noms que prefereixo? Llorenç i Domènec. La meva parella discrepa, i ens haurem de decidir aviat! :-)

Què detesto més que res? Impuntualitat gratuita justificada amb un Whatsup.

Quins dons naturals voldria tenir? El dit d’ET que ho cura tot. S’accepta com a “natural”?

Estat present del meu esperit? Expectant i il·lusionat pels canvis que s'esdevindran.

Fets que m’inspiren més indulgència? Sempre dic que “la gent no neix ensenyada”. Cal no condemnar els actes desencertats per culpa de la ignorància, i no ens ha de fer vergonya ser ignorants en molts camps, sempre i quan l’actitud sigui constructiva i estiguem disposats a seguir aprenent. Tampoc cal presumir-ne, clar!

Amb quina cançó m’identifico? Dels clàssics “de tota la vida”, em quedo amb qualsevol d'en Llach, tot i que actualment m'estic iniciant en la musica antiga.

El meu lema? “Qui algo vol, algo li costa” en el sentit de l'esforç, la balança, etc. No en el sentit econòmic.