Totes les llengües del món ens han llegat alguna que altra paraula del seu lèxic per expressar algun concepte musical en català. Les més minoritàries o exòtiques, si més no, per anomenar algun dels seus instruments o gèneres característics; però les grans llengües de cultura, especialment de la cultura europea occidental, ens han proporcionat també conceptes tècnics o genèrics, per la seva participació directa a la creació d’una cultura musical transversal, on els noms circulen amb la innovació corresponent. De manlleus lèxics n’hi ha de dues menes, els anomenats “adoptats”, si no han sofert cap canvi, i els “adaptats”, si n’han sofert algun d’ortogràfic o fonètic per tal de facilitar-ne la pronúncia. No cal dir que els més abundosos en l’àmbit musical són els de l’italià, per raons històriques.

L’alemany, tot i ser una importantíssima llengua de cultura, i que associem amb alguns dels grans moments de la creació musical, ens ha deixat un llegat lèxic més aviat modest. Això és degut, en primera instància, al fet que, a les èpoques fundacionals dels grans moviments artístics europeus, els països germànics hi van tenir poca participació i, en èpoques més tardanes, tampoc van poder oferir els elements d’exotisme o de novetat d’altres regions més perifèriques. Els escassos germanismes són de caràcter més aviat tècnic i, en general, amb forma poc o gens adaptada.

Els més adaptats potser són els relacionats amb les músiques populars, com fiscorn –amb l’italià com a llengua vehicular–, iòdel –adaptació de Jodel– i xotis –de Schottisch, però amb una -s final que delata la intermediació del castellà–. Entre els “adoptats” hi podem trobar alguns tecnicismes referents a gèneres històrics específics (minnesinger, singspiel, ländler), el més rellevant dels quals és potser lied (pl. lieder), el nom amb què es coneix universalment la cançó culta acompanyada amb piano. En alemany, Lied significa, genèricament, ‘cançó’, però el seu ús en altres llengües el converteix en un hipònim de gran precisió semàntica. El terme hausmusik es podria traduir literalment com a ‘música casolana’ o ‘domèstica’, però només la seva forma original remet universalment a un fenomen sociològic especialment vinculat a l’Alemanya moderna.

Leitmotiv associat a Sigfried en l'òpera homònima de Richard Wagner

L’àmbit de la musicologia i de l’anàlisi han estat molt aprop de deixar-hi també el seu rastre en forma de termes molt tècnics, sovint reproduïts amb caràcter de cita, pel prestigi de determinats teòrics molt influents. Alguns no han arribat a arrelar perquè eren fàcilment traduïbles (Affektenlehre, durchkomponiert, Ursatz) i, si ha quedat ben establert leitmotiv, és pel fet de referir-se a una tècnica molt associada amb la pròpia escola alemanya de composició. També té un gran vigor, almenys entre la professió,  el terme urtext, que en alemany vol dir ‘text original’ i en català ‘criteri d’edició musical basat en la fidelitat rigorosa als manuscrits i primeres edicions’. En contrast amb aquesta efectivitat semàntica, és freqüent citar en la forma original noms de càrrecs, com Kantor o Kapellmeister, que es poden traduir si cal, o d’instruments, com el glockenspiel (‘carilló’), i el hammerklavier, que si no és, també, per fer una mera cita textual, avui dia anomenem amb un altre manlleu més universal, fortepiano.