La Maria Lamata és estudiant de quart de pedagogia. A més, des del curs passat, és presidenta de l'Associació d'Estudiants de l'Esmuc (Assae). Li hem demanat de fer el qüestionari de la tònica dominant i no s'ho ha pensat gaire.

El principal tret del meu caràcter? Fer les coses tal com raja.

La qualitat que prefereixo en un home? Serenitat.

La qualitat que prefereixo en una dona? Valentia.

Allò que més estimo en els amics? Que em llegeixin només veure’m i no calgui dir res.

El meu principal defecte? Anar d’un extrem a l’altre.

La meva ocupació preferida? Parlar de coses que em motiven.

El meu somni de benestar? Una vida en pau, fent el que més feliç em faci.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Trobar-me sense motivació ni objectiu.

Què voldria ser? Una persona fidel a mi mateixa i amb els objectius sempre clars.

On desitjaria viure? Un país sense pors.

Quin animal prefereixo? El gos, definitivament.

Algun so o música que avorreixo? Bebop a 300 la negra. Ho sento!

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Un recopilatori de l'Ella Fitzgerald per recomanació del meu primer profe.

Els meus escriptors preferits? Khaled Hosseini, Milan Kundera, George Orwell.

Els herois de ficció? No m’ha agradat mai massa la ficció, però Lisa Simpson és un bon referent.

La pel·lícula de la meva vida?La vida secreta de les paraules.

Els meus intèrprets preferits? És complicat però m’emocionen profundament Billie Holliday, Amy Winehouse, Avishai Cohen.

Els meus compositors predilectes? Duke Ellington i Stevie Wonder.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap?All about that bass de la Megan Trainor.

Els meus pintors predilectes? Vaig vibrar quan vaig veure La Primavera de Botticelli, i també el Jardí de les delícies... No controlo molt d’autors.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Relaciono lletres, números, notes, modes i assignatures amb colors, no sé per què... Do negre, re verd, mi lila, fa marró, sol taronja, la vermell, si groc...

Els meus herois de la vida real? Uf! Teresa Forcades m’agrada força, però últimament l’Ester Bonal i el Boris Mir m’emocionen quan parlen de la feina que fan.

Els meus herois històrics? Frida Khalo.

Els noms que prefereixo? M’agrada Diana, Marina, Jordi.

Què detesto més que res? La queixa per sistema i sense propostes per a millorar.

Quins caràcters històrics menyspreo més? No he tingut l’ocasió de conèixer cap personatge històric, almenys que jo sàpiga.

Quina reforma admiro més? Totes aquelles que no s’han valgut de violència sinó de feina ben feta.

Quins dons naturals voldria tenir? Elegància i eterietat potser, però he acceptat la meva qualitat terrenal perfectament.

Estat present del meu esperit? En recerca de l’equilibri.

Fets que m’inspiren més indulgència? Les bones causes i la gent que és un desastre.

El meu lema? Viu per estar orgullosa de la teva biografia.