El passat 14 de novembre, el Departament de Teoria, Composició i Direcció de l'Esmuc va organitzar una master class a càrrec de Virginia Guastella, una compositora italiana actual. Estava destinada als alumnes de composició de l’Escola, però oberta a tothom, i va tenir lloc a una de les aules d’aquesta. Va impartir la classe en italià, amb el suport del professor del Departament de musicologia Gianni Ginesi, el qual també va fer-ne la presentació. A més, hi havia un parell de persones gravant en vídeo i fent fotografies per tal d’immortalitzar l’esdeveniment.

Virginia Guastella va néixer a Palermo el 1979. Amb tan sols 17 anys es va diplomar en piano. Amb 22, va anar a  formar-se a Bolonya, on es va diplomar en composició, sota la direcció d'Adriano Guarnieri; a més es va llicenciar a la Universitat de Bolonya en estètica musical, on obtingué una titulació cum laude. Ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals, i la seva vida professional és molt activa. A més de a la composició, també es dedica a la performance: des del 2007 és membre del grup Il duo improbable amb Claudio Trotta. Es defineix a sí mateixa com una música total, basant-se en la definició de Giorgio Gaslini: “El músic total és l’artista capaç d’utilitzar diversos llenguatges. Que coneix i estima tota la cultura musical: modal, tonal, popular, clàssica i contemporània, jazz o no. Que sap utilitzar-la i sintetitzar-la dins de la pròpia visió personal, de sotmetre-la a la seva exigència poètica”.

El contingut de la classe es va centrar en presentar recursos tècnics i compositius per a la creació de bandes sonores, remarcant la idea que aquestes han d’estar “en harmonia” amb la imatge i idea fílmica. Per iniciar la sessió, va puntualitzar que el món de la composició aplicat a les produccions cinematogràfiques no és tan sols una realitat actual sinó que el seu origen es troba al cinema mut, a inicis del segle XX. En aquell moment la música que s’usava tenia moltes influències del romanticisme musical, i l’ús que se’n feia era com a entreteniment, per “omplir els buits”.

Després de la breu introducció, va fer un resum dels aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de compondre bandes sonores, lligats al paper que té la música dins la nostra societat i en com ens relacionem amb ella. Per començar, va esmentar-ne l’aspecte tècnic, referint-se al llenguatge musical, general i personal del compositor, la pròpia poètica. La evolució que ha sofert a través dels anys, afirma Guastella, ha influït notablement en la creació de les seves bandes sonores. A partir d’aquí, cal enfocar cap a quina tipologia de film és: pel·lícula, curtmetratge, sèrie, etc. i a qui va destinat el producte.
El següent fa referència a la percepció que tenim de la música, i anomena aquest aspecte com a psicologia de la percepció. A l’hora de compondre proposa que sempre ens hem de plantejar com podem cridar atenció al públic, tenint en compte la seva forma de percebre la música. Aquest punt va molt lligat amb el següent, la sociologia de la música, que fa el plantejament següent: Com pensem en la música? La compositora remarcà la importància que té fixar-se en tot això si volem transmetre alguna idea. Creu que és molt interessant el procés de creació d’una banda sonora a partir d’una idea cinematogràfica i que, a través d’aquesta música, poder fer ressonar i/o reviure al públic i oient alguna situació ja experimentada.
Aleshores va exposar la seva idea sobre el paper que ha de tenir la música enfront les escenes del film, referint-se a la tècnica narrativa. Creu que la música ha de confluir amb les imatges visuals, convertint-se en una imatge sonora que n'enfatitza la descripció o el contrast. Per tant, es transforma en una figura narrativa, sorgida de la pròpia trama del film. Un altre aspecte que també considera important tenir en compte és la lògica de marketing, però no hi va aprofundir gaire.

Per acabar, va considerar un últim aspecte, les característiques del film, que fuig una mica del tarannà general de la resta d’aspectes, més relacionats amb la música, però que té igual d’importància en la realització d'una banda sonora. En aquest apartat va enumerar les diferents característiques del film a tenir en compte, com per exemple l’espai geogràfic o ambientació històrica, la situació meteorològica, característiques de l’escenografia o tractament de la llum i el color.

En general, Virginia Guastella proposa que en la realització d'una banda sonora cal crear imatges mentals a través de la música que ressaltin les característiques del film. Però també que aquesta música sostingui una trama a l'igual que ho fa el contingut visual del film, és a dir, que hi hagi un fil conductor. Explica que aquest fil conductor pot crear-se a través de diferents elements. El primer és el motiu, definit com una figura musical no subdivisible que apareix al llarg del film. El segon és el tema, entès com una figura molt semblant al motiu, però que a diferència d'ell, sí es pot subdividir, i, generalment, és més llarg i complex. El següent és el semi-tema o pont, que parteix d’un tema ja exposat anteriorment, però juga amb aquest fet, ja que el modifica de manera que li dóna un significat diferent, i pot fer canviar la manera de veure les coses. Aleshores, va exposar altres formes menys desenvolupades, com l’ostinato, amb un exemple de Phillip Glass, o el tema amb variacions. Tots aquests aspectes, explicà, no tan sols serveixen per a mantenir el fil conductor sinó que, a més, ajuden l’espectador a entendre millor el que es vol transmetre.

Seguidament va passar a explicar que existeixen els anomenats gèneres musicals per a cinema: l’emocional, el dramàtic, el de muntanya, el d’amor, etc. Tots aquests gèneres són músiques que han anat fusionant-se amb idees amb el temps, fins al punt que només escoltant tal música poden transmetre conceptes en concret. En definí alguns, com el gènere de tensione, que recorden idees dramàtiques, de misteri; o uns altres, com el gènere massacro, que desperten idees d’acció.

Per últim, Virginia va posar en pràctica les idees exposades a través de la música thriller de Bruno Maderna. Primer explica les característiques bàsiques d’aquesta música, com que li manca una seqüència lineal dels fets, no hi ha un fil conductor clar, manté a l’espectador sempre en estat de tensió, evitant la resolució musical, etc. I a partir d’aquí féu una demostració del tractament fet per Maderna a una idea musical per tal de donar-li un sentit significatiu, a través de tecnologia informàtica, és a dir, samplejant, afegint-hi delay, canvis d’octava, ampliant les freqüències més baixes, etc. Finalment va acabar la master class amb algun exemple més d’aquest autor, on relaciona el sentit musical amb el sentit de la imatge, per tal d’esdevenir un únic element.

Virginia Guastella va quedar-se amb ganes d’explicar moltes més coses, però el temps “se’ns va tirar a sobre” i va acabar deixant-se alguna informació que altra. Tot i així, la majoria d’alumnes semblava que havien quedat satisfets amb la master class d’aquesta reconeguda compositora.