Un "Concert de les llums"

Gent Esmuc

Músiques dedicades a l'Arxiduc Carles i Elizabetha von Brunswick

El passat dimarts 18 de novembre del present any, va tenir lloc el concert Músiques per als reis de Barcelona”, al paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, interpretat pel Conjunt d’Antiga de l’Esmuc i dirigit per Albert Romaní. 

L’experiència va ser una veritable immersió dins l’atmosfera del Segle de les Llums. L’edifici històric, ressonant amb la música d’Albinoni, Caldara i d’Astorga, va esdevenir una metàfora encarnada i sensible de l’esperit il·lustrat; les escales ampul·loses, els sòls i l’ampli sostre semblaven inclinar-se en reverència per a rebre el públic. El paranimf estava doblement il·luminat per una tènue llum daurada que evocava la finor de les espelmes, i pels noms i rostres d’aquells que simbolitzen la brillantor de l’ intel·lecte. El concert formava part d’una sèrie d’actes planejats per a la commemoració del món intel·lectual i acadèmic a la Catalunya del segle XVIII, juntament amb l’exposició que s’ exhibeix actualment al mateix edifici, i a la publicació d’un catàleg que desenvolupa els continguts de l’esmentada exposició. D’aquesta manera, les diverses mostres construeixen un marc temporal i conceptual: la música interpretada es constituïa de fragments d’òperes estrenades a Barcelona al voltant de 1708 i 1710, les quals havien estat dedicades  l’Arxiduc Carles i a la seva dona Elizabetha von Brunswick, representants del punt crític de la Guerra de Successió i de les postures catalanes; el catàleg i l’exposició es dedicaven a l’estudi de la Universitat de Cervera, que va aparèixer just després de la guerra, segons l’edicte de Felip V, el nou monarca borbó, que feia traslladar totes les universitats catalanes, incloent la de Barcelona, a una sola a Cervera; i el mateix edifici històric que es va construir a mitjans del segle XIX  per a allotjar novament la restituïda universitat barcelonina, símbol d’una nova llibertat. 

El concert va ser molt reeixit. Els cantants, Alicia Martínez, Elia Casanova, Irene Muñoz, Hugo Bolívar i Néstor Pindado, van mostrar cadascú la singularitat de la seva veu: tendresa, integritat, brillantor, goig i magnanimitat, i junts cohesionaven un conjunt equilibrat i perfectament aliat amb l’orquestra. L’obertura de Il Nascimento de l’Aurora (1710) de Tommaso Albinoni, serenata dedicada a l’aniversari de Elizabehta von Brunswick, mitificada com a figura de la naixent deïtat de l’Aurora; un recull d’àries de Il piú bel nome (1708), obsequiada com a regal de casament a l’Elizabeth, i Il nome piú glorioso (1709), estrenada com l’anterior a la Llotja del Mar a Barcelona, d’Antonio Caldara; l’obertura de Dafni (1709) d’Emmanuele d’Astorga, composta i dirigida a Barcelona; i una sonata del mateix Albinoni, va ser el repertori que sagaçment va esbossar un retrat de l’esplendor intel·lectual  i artístic de la Catalunya de principis del segle XVIII, a més situat en l’espai que representa la renovació posterior d’aquell refinament amb el retorn de la universitat a Barcelona.

I com no podia faltar, la llum visual, auditiva i racional es va cristal·litzar finalment entre les bombolles d’una generosa i daurada copa de cava.       

Concert al paranimf de la Universitat

Comments

Log in to comment.