Diálogo, apertura e interdisciplinariedad: hacia la etnomusicología del siglo XXI. Aquest és el títol del XIII Congrés de la Sociedad de Etnomusicología (SIbE), celebrat a Cuenca els dies 23, 24 i 25 d’octubre d’aquest any. Hi van assistir més de 150 participants i, tot i que la majoria provenien d’universitats espanyoles i portugueses, no hi va faltar representació de molts altres països europeus i americans. Perspectives i interessos ben diversos van conviure durant tres dies sota un mateix sostre. La Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) va conferir els espais i les instal·lacions necessàries per tal de poder establir un diàleg constant entre tots els assistents i reflexionar així sobre la situació actual de la investigació de músiques populars urbanes i de tradició oral.

El congrés va constar d’un gran nombre de ponències en les quals els diferents investigadors van poder exposar la proposta que havien enviat prèviament i que havia hagut d’estar acceptada pel comitè científic de la SIbE. Segons el tema a tractar, les ponències estaven organitzades en diferents comunicacions, de tal manera que després de les 4 o 5 presentacions de cada taula s’obria un torn de preguntes i de debat on tothom podia intervenir. Altres formats emprats pels participants van ser pòsters, audiovisuals i panells. Cal destacar les conferències plenàries que van dur a terme els convidats Ramón Pelinski (“La música no es lo que pienso sino lo que vivo. Notas sobre corporalidad y música.”), Antonio Alcázar (“Hacia una educación musical creativa”), Richard Elliot (“Familiar Futures, Strange Pasts: Music and the Art of Storytelling”) i José Miguel López (“¿Cómo se difunde la música tradicional y popular?”). Aquestes quatre figures i les seves respectives intervencions van representar la totalitat del congrés en tant que entre tots ells van aconseguir abordar la majoria de les línies temàtiques que es volien promoure.

Marco Antonio de la Osa, com a coordinador del congrés, va creure necessari programar , a més, dos concerts al pub Los Clásicos, situat a la plaça Major de Cuenca. D’aquesta manera, i juntament amb la visita guiada a la ciutat i el sopar de clausura, el grup Vania Cuenca and the Muffins i Zascandil Folk van ajudar a generar vincles i relacions entre els participants.

El divulgador José Miguel López va portar a Cuenca el seu programa Discópolis per parlar sobre el congrés. Va fer intervenir Ramón Pelinski, el qual comentava que en congressos com aquest fan servir el terme “etnomusicologia” per determinar qüestions metodològiques i no els temes d’investigació, ja que és necessari sobrepassar els límits d’aquells que diuen que estudien la música erudita no-clàssica occidental. Només cal fer un cop d’ull a les recerques exposades en aquest XIII Congrés de la SIbE per validar aquesta afirmació. Noves propostes de consum, creació, gestió i promoció de la música, així com l’anàlisi de la situació de la música en societats contemporànies, són línies d’investigació que tenen cabuda en un congrés com aquest. És necessari remarcar la importància que se li ha conferit també a la pedagogia i a l’educació musical.

Estem davant d’una etnomusicologia que busca el seu lloc en la societat actual, i ho fa orientant els seus objectius cap a una utilitat pràctica. Tot això, però, no tindria sentit sense joves musicòlegs que treballin amb similars pretensions. Ja fa uns anys que a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) va sorgir la Jove associació de Musicologia (JAM). Actualment estan realitzant projectes i activitats que busquen la divulgació de la música i la promoció d’un sentit crític i reflexiu al voltant d’aquesta. I ho fan sense perdre la consciència de que esdevenen a cada pas l’etnomusicologia del segle XXI.