Prosseguim la publicació de les partitures de Solitud, que vàrem iniciar el mes d'abril per gentilesa de Manel Camp. Per tal de mantenir la mateixa freqüència mensual amb què va veure la llum la novel·la homònima de Víctor Català, en aquest número d'estiu de la revista us oferim els tres moviments següents, centrats directament en les llegendes del mateix nom:

(4) Quasi sentim el Torrent de Mala Sang, a través dels arpegiats del tema principal d’aquesta peça de gran claredat formal, alternant-se amb els crits repetits una vegada i una altra de les minyones rebutjades, amb els seus caps tallats, i les seves veus tristes de difuntes:

(5) A Floridalba no parem de sentir la veu del vell que, un cop mort, encara se’l sent cridar el nom de qui el va voler temptar oferint-li riqueses, poder, saviesa:

(6) Primavera –en sintonía amb el capítol honònim– pinta un moment de desvetllament i de canvis interiors de la Mila, plena d’una llum misteriosa, tornassolada: