Gemma Humet

Gemma Humet

"Una de les coses bones que té l'Esmuc és que em va donar a conèixer gent amb moltes històries diferents"

La vida pot fer un canvi radical en molt poc temps, i la carrera de la Gemma Humet n’és un clar exemple. La cantant catalana cursava el segon curs d’interpretació de piano clàssic a l’Esmuc quan va decidir fer un canvi i començar el superior de cant jazz. Li està anant prou bé.

Com vas començar la teva carrera com a cantant?

Sempre havia cantat, des de molt petita. Tot i així, el meu instrument principal sempre era el piano. M’agradava, i el meu germà gran l’estava estudiant. De fet, vaig entrar a l’Esmuc per interpretació de piano clàssic.

No m’havia plantejat seriosament la possibilitat de poder cantar. En arribar a l’Esmuc i veure que hi havia gent que ho feia com a carrera em va impactar, ja que només coneixia el teatre musical, que es fa a l’Institut del Teatre. Amb el piano cada cop m’hi sentia més aclaparada i, quan cursava el segon curs de superior, vaig veure que havia de fer un canvi. Em va costar, perquè eren molts anys amb l’instrument, però ara n'estic contentíssima, d’aquest canvi!

Així doncs, si et pregunto per alguna  de les decisions més difícils que has hagut de prendre en la teva carrera...

Decidir si deixava el piano per tirar-me de cap a cantar o no. Era una situació de “D’acord, vull cantar, però no m’atreveixo a dir que vull cantar”, sense que em prenguessin en broma. Però ha sortit bé!

Quan vas acabar l’Esmuc...

Vaig acabar l’Esmuc el juny passat. Des del tercer any de carrera, em va començar a sortir força feina de bolos amb gent, projectes... Així que, un cop acabat el superior, he anant continuant el que ja venia fent. Quan estava cursant quart va ser un any molt estressant, a l’Esmuc hi tenia el projecte final, i també tenia molta feina de projectes fora del centre.

Quin va ser el teu projecte final?

Vaig fer un espectacle multidisciplinari amb dues actrius de l’Institut del Teatre, érem quatre músics (piano, violí, contrabaix i percussió)  i jo. El focus principal eren les guerres en general. Els textos anaven molt enfocats en el paper de la dona, i jo feia cançons de guerra centrades a com la gent viu la guerra, sobretot dones i nens. La col·laboració del meu pare, Agustí Humet, també em va ser d’ajuda pel que fa a la part directiva.

T’has sentit mai identificada amb alguna lletra que hagis cantat?

Molt, i a moltes. A casa meva, excepte la meva mare, tots som músics. Des de petita he sentit molta música, he après molta música. Recordo molt el meu pare cantant-nos Alfonsina y el mar, de Mercedes Sosa,  i Youkali, de Kurt Weill. També recordo que ens posava molts fados, que a mi no m’agradaven, i ara m’encanten.

Com et vas embarcar en el projecte del disc col·lectiu de poesia d’Espriu Amb música ho escoltaries potser millor, dirigit per Toni Xuclà?

Coneixia en Toni Xuclà pel nom, però no hi havia tingut contacte. Va ser a partir d’un vídeo on canto amb Toti Soler, amb qui tinc el plaer de poder tocar sovint, que ell em va sentir. Arran d’aquí, es va posar en contacte amb mi i em va proposar la col·laboració en aquest projecte.

Quins són els teus projectes actuals?

En tinc diversos. Amb el guitarrista Pau Figueres, amb qui vaig compartir estudis a l’Esmuc, toquem en format duet i, a vegades, en quartet. També tinc projectes amb Toti Soler, guitarrista català, alguns dels quals són compartits amb en Pau. Un d’aquests, per exemple, és sobre poesia de Vinyoli, aprofitant que aquest és l’any Vinyoli. En aquest projecte també hi participa l’actor Joan Massotkleiner. Ell recita i jo canto alguns poemes, musicats pel pare d’en Toti.

Un altre projecte és “U set u quatre, segar i batre”, també amb en Toti i en Joan Massotkleiner, sobre el 1714. També és basat en molta poesia i cançons que hem anat recollint que reflecteixen els sentiments de les persones en èpoques de conflicte, com va ser el 1714.

Tot i que l’any Espriu ja s’ha acabat, ens han continuat sortint bolos amb el projecte d’en Toni Xuclà Amb música ho escoltaries potser millor, del qual hem ampliat el repertori amb poesia d’altres autors.

I cançons teves?

Ara estic començant. Tinc intenció de poder treure disc propi l’any que ve, aquest any estic component i decidint què hi va...Encara no sé la formació que tindrà el disc.

Vas fer cant jazz, però t’has centrat bastant en la cançó d’autor.

Potser sí, tot i així amb en Pau fem alguna cosa de jazz de tan en tant. Una de les coses bones que té l'Esmuc és que em va donar a conèixer gent amb moltes històries diferents. Jo havia fet piano clàssic, vaig passar-me al cant jazz, de segon instrument feia cante flamenco, i tot d’una et trobes envoltat de gent i músiques diferents. De cada una vaig anar agafant el que més em motivava.

Un projecte ideal?

Per mi tots els projectes que tinc ara mateix són bastant ideals. Mentre pugui cantar, mentre les cançons m’agradin, pugui estar amb els músics que estic... Estic molt contenta de tot el que vaig fent.

Molts projectes són relacionats amb la poesia, no?

Sí, i mira que se’m fa estrany! M’agrada molt llegir, però la poesia mai no havia estat un gènere que m’hagués cridat l’atenció especialment. I ara, amb tot el que m’he mogut i el que estic fent, és un món que m’està atrapant, no ho hauria dit mai!

Amb l’escriptura i les cançons m’ha passat alguna cosa semblant. M’agrada molt escriure, però sovint pensava que no sabria compondre, ni escriure cançons. I quan t’hi poses, veus que potser en saps una mica més del que et penses.

Aquest problema amb la poesia passa més d’una vegada. Creus que ve de l’escola?

Probablement és per la forma com l’ensenyen. Potser és perquè ara em moc més amb tot això, però veig gent de la meva edat que els interessa. Estic coneixent molts poetes joves, i a primer cop d’ull es fa estrany. Però veure que hi ha gent jove preocupada per la cultura m’agrada, penso que és molt important.

Què en penses de l’estat de la cultura actual?

Penso que Espanya està fatal. M’agrada molt l’ambient que veig als cercles on em moc, és molt cultural, però des de dalt ho estan fent fatal, s’ho estan carregant tot. Hi ha els tòpics, com la pujada de l’IVA, però és que et limiten molt més, i en el cas dels bars musicals, els músics cada vegada es troben amb més problemes a l’hora de tocar.

T’has plantejat mai fer alguna cosa fora de Catalunya, o algun projecte?

Sincerament no he pensat mai de forma seriosa en marxar d’aquí, i menys quan m’han començat a sortir projectes. Estic fent el que m’agrada. Potser si anés fora m’aniria millor, o no, però de moment no m’ho plantejo. Em plantejo més, si mai tinc temps i ganes, a marxar una temporada al Brasil o Argentina, per conèixer la música i la gent d’allà.

Com definiries el teu estil?

Uf,... és molt difícil posar-me una etiqueta. Estic en molts projectes diferents, i fent coses molt diferents. No ho sé, cançó d’autor mediterrània, potser.

Comments

Log in to comment.