Quina és la música d'avui dia? Sempre he sentit curiositat pel que diran els futurs llibres d'història sobre aquesta qüestió. I no és que jo cregui que només hi ha una única música canònica i acadèmica, sinó que desitjo sort als historiadors que es proposin classificar estils i períodes de tota la informació sonora i artística que s'està generant –i gravant, fotografiant, bloguejant– cada minut que passa. El risc i l'esperit de provar fan que al calaix de l'art sonor hi càpiga de tot. La segona edició del festival Mixtur a Barcelona, els passats 24, 25 i 26 d'abril, ens ha permès fer una ullada a MULTITUD de propostes artístiques que, unides pel so, combinaven vídeo, art plàstica, escènica i dansa. Els directors, Oliver Rappoport i Oriol Saladrigues, juntament amb l'ardu treball de l'equip de producció i comunicació, s'han proposat assumir aquest risc.

L'espai que va donar cabuda al festival, l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats, va esdevenir el loft underground on tot artista ha somiat viure alguna vegada. Mobles creatius, taules amb àudio, sala de vídeo projecció, exposicions "flotants" sobre Stockhausen...: "La nova creació atrau un altre públic i necessita crear els seus propis espais", així responia el director de Neu records, Santi Barguñó, a la interessantíssima taula rodona de dissabte quan es deia que les grans sales de concert no programen música del nostre temps, entesa encara sota les connotacions d'allò contemporani.

La programació del festival no va deixar ningú indiferent. Amb 15 concerts, més de 60 artistes, un taller de composició amb J.M. López López, estrena d'obres de joves compositors i un 50% de projectes extrets d'una convocatòria a nivell mundial, Mixtur es postula com una de les gairebé inexistents trobades d'artistes de músiques de recerca i creació interdisciplinària amb un futur esperançador.

Aquest any l'Esmuc es va sumar a la llista de col·laboradors i patrocinadors: el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, la Generalitat de Catalunya, el Goethe Institut, Estrella Damm, el Taller de Músics i molts altres. Una participació que esperem continuï en pròximes edicions i mitjançant la qual el percussionista Rubén Martínez Orio va poder presentar-hi el seu projecte de fi de grau: l'obra Acusmacia (2010) de Félix Pastor –compositor i professor de l'Escola– i Aphasia (2010) de Mark Applebaum.

Arriscar –i al meu entendre guanyar– és el que han fet un any més aquests joves de l'Associació Col·lectiu Mixtur.