Els moviments en què s'estructura Solitud no estan estrictament lligats al fil narratiu de la novel·la de Català. Són fruit de les impressions que genera la lectura d'aquesta obra, que descriu com cap altra el paisatge i els habitants de la muntanya, així com els canvis que experimenta la protagonista en haver-se d'enfrontar a la desolació i a la terrible solitud que dóna nom a l'obra.

A La pujada –com un preludi que té la seva rèplica formal en el moviment final- contrasta la bellesa del que es veu amb la buidor que s’obre davant del personatge central.