Vinyoli en cançons

La música té la paraula

Versos musicats de Joan Vinyoli  

Passeig d'aniversari, l'últim llibre de Joan Vinyoli, apareix el 1984, quatre mesos abans que mori. Rafael Subirachs comença a posar-li música (16 cants en tres actes per a un cor dramàtic i un baríton amb acompanyament de piano) i assaja la versió per a contralt i piano de Cants d'Abelone amb la cantant a qui el poeta havia proposat cantar-los, Maria del Mar Bonet, que ja havia inclòs al disc Alenar (1977) un poema de Llibre d'amic, “Vares venir fins on jo dormia”.

Però ja el 1972, Toti Soler inclou “Liebeslied” al disc del mateix nom, un dels dotze poemes del llibre De vida i somni que havia musicat el seu pare, Jordi Soler Bachs, i que ell mateix ha interpretat en altres àlbums.

Betsy Pecanins, Mariona Sagarra, Ernest Borràs, Eduard Iniesta, Franca Masu, Mirna, Gemma Humet, Víctor Bocanegra són alguns dels músics, d'estils molt diferents, que han volgut posar música i veu als versos de Vinyoli o també que la música els acompanyés en ser dits.

Dos exemples d'això darrer: la pista 11 de L'amor feliç de Mishima, “Rilke”, un fragment de les traduccions que va fer Vinyoli del seu poeta de referència, i l'espectacle de Xavi Múrcia A través de Vinyoli. Passeig de poesia dita i cantada, 2014. Perquè, com diu Lluís Solà a l'article So i sentit en l'obra de Joan Vinyoli, “la paraula, qualsevol paraula, i encara més la paraula poètica, és en primer lloc i essencialment so, oïda, música”.

Comments

Log in to comment.