L'any 2009, quan feia dos-cents anys del naixement d'Edgar Allan Poe, començava a editar-se en diversos idiomes el llibre il·lustrat per Lorenzo Mattotti El corb, que recull els textos que Lou Reed ja havia publicat el 2003 amb els CD The Raven i en els quals reescriu el món dels contes i poemes de l'escriptor i l'acosta al seu.

Al marge de les valoracions que s'han fet d'aquest treball de Reed, la seva versió del poema que dóna títol a l'àlbum, i que hi apareix recitada per l'actor Willem Dafoe, és una nova manera de tornar-nos a submergir en aquest text que, definit pel mateix Poe a l'assaig The Philosophy of Composition com la resolució d'un problema matemàtic, continua, de fet, fent forat al cor o a la ment de qui el llegeix.

Passem de 18 estrofes a 13. La primera queda intacta i, portades pel seu ritme, la resta ens revelen aquest nou personatge que continua sent, com diu Xavier Benguerel pare, autor de la treballada traducció al català de l'original, “un solitari desesperadament malalt però capaç d'interrogar, d'increpar amb accent prodigiós i únic, el Destí”.