Eloqüència i persuasió, això és la retòrica. Eloqüència i persuasió com les que usà l'art a Europa dels segles XVI, XVII i XVIII. Art –per mitjà de les tècniques de la retòrica clàssica– amb alguna cosa a dir, i amb alguna cosa de què convèncer. I és el llibre del professor Rubén López Cano un petit manual, l'únic d'aquestes característiques en castellà, editat per segona vegada per l'editorial catalana Tritó –ara que la primera, mexicana, és ja introbable–, que ens ajuda a revelar aquestes estratègies del llenguatge oral de les quals es van servir els compositors barrocs, i que van haver de ser desenterrades per la musicologia a meitats del segle XX, ja que la mentalitat del Segle de les Llums i els valors socials romàntics la van deixar fora de joc.
Aquest llibre està dirigit especialment a músics pràctics, amb dues parts ben diferenciades. A la primera es presenta la història, el funcionament i els vincles de dos sistemes, l'oratori-literari i el musical. A la segona part s'aclareixen diversos termes –com a figura literària o figura musical–, es presenten les diferents classificacions que se'ls donaven i finalment apareix un registre de figures explicades amb afirmacions dels principals retòrics literaris i musicals tant clàssics (Quintilià) com barrocs (Burmeister), i amb exemples també literaris (originalment en llengua castellana) i musicals.

Escrit fa ara tretze anys per un jove músic que volia revelar els secrets de la retòrica i la seva influència en la música del barroc, més que limitar-se a ser un catàleg de figures del tot allunyat d'aquesta persuasió retòrica, l'autor convida a utilitzar el llibre com a eina per formar part d'un edifici teòric. Mai per esgotar l'obra musical, pensant en desenterrar un element inert al qual podem limitar-nos a aplicar un parell de conceptes, ja que tot i que l'autor pensi que la retòrica musical "és un vestigi d'una pràctica generalitzada exercida conscient o inconscientment a diversos nivells i amb diverses funcions", pot servir per abordar aquesta obra, "reconstruir-la hipotèticament, creativa i interpretativament ", pensant-la com un element al qual se li dóna vida avui en dia, per un intèrpret que en tocar aquesta música sempre té alguna cosa dir. Alguna cosa de què convèncer.