La música antiga és música contemporània?

Tot i saber que no es podrà conèixer mai, molts intèrprets de la música antiga aspiren a "el so original". És la promesa d'una utopia, l'intent de saber com sonaven exactament les cantates de Bach o fins i tot l'orquestra de Beethoven en vida del compositor. Conscients de la dificultat de l'empresa, darrerament s'usa el concepte de "interpretació històricament informada", que és alhora la constatació d'honestedat però també del fracàs d'una missió impossible. Fins a quin punt la música antiga és, abans que cap altra cosa, música contemporània? Quins són els criteris que poden regir la música d'abans del 1889, amb la invenció del gramòfon?