Durant una setmana, del passat mes de març, sis estudiants del Departament de Pedagogia de l'Esmuc, acompanyats pel professor Luis García Vázquez, van realitzar una visita a l'Orff-Institut (Universitat Mozarteum, Salzburg). Tres estudiants relaten les seves impressions d’aquesta visita.

Des de Barcelona sentim a parlar molt sovint de l’Orff-Schulwerk. Professors i especialistes, músics i pedagogs parlen que la música cal viure-la a través del cos perquè l’aprenentatge sigui significatiu i formi realment part de la persona. Abans d’anar a l’Orff-Institut de Salzburg tots teníem una idea general del que era el Mètode Orff. Una vegada allà, però, t'adones que l’Orff-Schulwerk va més lluny del que ens imaginàvem.

L’Institut es troba al sud de la ciutat de Salzburg, enmig de la natura, i compta només amb uns noranta estudiants. Tot plegat una mica lluny del que t’esperes en anar a visitar un referent com l’Institut Carl-Orff de Salzburg. Aquestes característiques, però, són precisament les que han mantingut d’alguna manera l’essència del llegat, l’essència d’aquesta manera d’enfocar la música i la dansa. Allà s’hi respira clima familiar que fomenta un estil de vida proper, profund i molt comunicatiu.

Entrevistant alguns professors, vam entendre que l’Orff no és un Mètode. “És un accés”, un procés que té com a objectiu oferir a les persones les eines per expressar-se lliurement dins i fora de l’aula. És un camí i un aprenentatge en base a tres elements bàsics: Musik, Sprache und Bewegung, és a dir, música, paraula i moviment. Aquí hi entra, doncs, la música, el moviment i el cos, amb totes les seves possibilitats expressives incloent la paraula. Els tres elements esdevenen el mitjà per la comunicació artística.

L’Orff-Schulwerk no parla de la música per la música, ni de la dansa per la dansa. Tampoc de la paraula pel valor que té en sí mateixa sinó d’allò que comparteixen i d’allò que resulta de la seva sinergia. En tot aquest procés, la transdisciplinarietat passa per ser una base molt important: música, moviment i paraula se serveixen unes de les altres per aconseguir allò essencial del llenguatge artístic. Així, en una classe de dansa es poden utilitzar elements visuals, plàstics o textos a partir dels quals crear moviment. A vegades una de les branques pot tenir més rellevància que les altres, -cada professor ensenya d’una manera més propera a la seva disciplina, ja sigui ballarí, cantant, instrumentista o compositor- però l’objectiu és sempre el mateix: la comunicació i l’expressió artístiques.

Al final dels 4 anys de formació, els alumnes graduats a l’Orff-Institut de Salzburg acaben sent experts de l’integració de les tres arts anomenades i hauran creat unes connexions amb el llenguatge i l’expressió artística que difícilment es produirien sense haver estat immersos en una filosofia i un ambient de treball com el que es viu i es busca allà. La titulació que s’ofereix als estudiants és la de Didàctica de la música o de la dansa, i també la de Didàctica en contextos d’inclusió social. La finalitat, doncs, és donar una base generalista molt potent a partir de la qual especialitzar-se.

La nostra visita ens va deixar la sensació que ells es senten satisfets d’estar vivint l’herència de Carl Orff i de tots els professors que han continuat amb aquesta idea oberta de compartir amb qui vulgui el que en els seus orígens va néixer com una manera de democratitzar i aprofundir en l’aprenentatge de la música i el moviment.

Fotografies: Luis García Vázquez.