La prestigiosa pianista catalana Eulàlia Solé, amb qui tenim el plaer de compartir Escola –és professora de piano de l’Esmuc– ens ha ofert el seu darrer disc, En el nombre de Bach, präludien und fugen, on fa un recorregut per les tonalitats dels preludis i fugues de J.S. Bach, que componen el seu propi nom segons la nomenclatura musical alemanya: B, tonalitat de si bemoll; A, tonalitat de la; C, tonalitat de do­; H, tonalitat de si natural, en les seves modalitats majors i menors. Aquest era un joc que Bach, com molts altres compositors posteriors, va fer servir en la seva música: utilitzar el motiu si bemoll, la, do i si natural com la seva signatura musical.

Eulàlia Solé és una reconeguda pianista de ressò internacional, guardonada nombroses vegades, que ha dedicat tota la seva vida a la música, més concretament a la interpretació o a la “vivència” d’aquesta –com ella mateixa ens diu– a través del piano. Amb un ampli repertori, des de la música clàssica a la contemporània, Eulàlia Solé ens obre la porta a aquesta “realitat espiritual que es transmet d’esperit a esperit en un acte d’ofertori”: la música.

Només encetar el disc, sorgeix la profunditat de la tonalitat de si bemoll menor, que amb la delicadesa de les mans de la intèrpret, fa que ens arribi la música d’una manera pura i clara, fins ben endins. Després anirà passant per les altres tonalitats esmentades, brollant tant frescor i alegria en unes com gran intensitat en altres, sempre amb l’equilibri i l’harmonia pròpies de la música de Bach, que ens pot arribar a transportar a esferes desconegudes pels nostres sentits.

Aquest disc –que podem trobar a la biblioteca de l’Esmuc gràcies a la donació de la pianista, a qui agraïm tant aquest gest com la seva interpretació– és tota una poesia musical, d’una partitura que en un principi ens podria semblar un  tractat sobre el temperament igual, i que Eulàlia Solé ens fa reviure, “deixant-la fluir a través de tot el seu ésser” i, com no, en el nom de BACH.