La tradició

La recuperem o la reinventem?

A la tradició se la invoca sovint per reivindicar una certa manera de comprendre i actuar dins el nostre present. Per la tradició, en música, justifiquem determinades maneres de concebre i d'interpretar un repertori, de legitimar instruments i pràctiques musicals, fins al punt que bateja una especialitat interpretativa i un departament dins els nostres estudis. Però què és la tradició? ¿Podem dir que es reinventa i reescriu contínuament, segons la mirada i les intencions que hi aboquem? ¿Tan dúctil és, o el passat només és allà, únic, inamovible i mereixedor de tots els nostres respectes i les nostres traïcions?