Jaume Ayats, doctor en Història de l'Art, professor de l'UAB i de l'Esmuc, violinista i etnomusicòleg apassionat per la música oral d'arreu del món, ha rebut aquest guardó, màxim reconeixement institucional a la cultura i a la creació artística catalanes, en la modalitat de Cultura Popular, per la seva labor de recerca i difusió de la música oral. 

Els Premis Nacionals de Cultura, instituïts pel Govern l'any 1982, són continuadors dels que la Generalitat va atorgar entre 1932 i 1938. Es concedeixen anualment a persones o entitats que han excel·lit amb les seves aportacions o activitats en diversos àmbits, seguint l'assessorament d'un jurat que aquest any ha estat format per catorze personalitats de referència en el món de la cultura. Juntament amb Ayats, han estat premiats també el poeta Enric Casasses, el cardiòleg Valentí Fuster, el filòsof Arnau Puig, i dues entitats: Omnium Cultural i el Museu Etnogràfic de Ripoll.

L'octubre de 2011 es va presentar el llibre de Jaume Ayats Els Segadors: de cançó eròtica a himne nacional, un estudi amè i alhora molt rigorós sobre l'actual himne de Catalunya, editat per L'Avenç. Tal com el mateix autor ens va avançar aleshores, el sorprenent origen del "crit" de la Guerra de 1640 es troba en una cançó que els joves segadors cantaven per animar la feina. La lletra original, carregada de metàfores i dobles sentits, explicava les aventures d'una dama de classe alta i un segador. Es tractava d'una cançó eròtica en tota regla, doncs, de la qual conservem la melodia. No va ser fins a finals del segle XIX que Francesc Alió publicà, al seu recull de Cansons populars catalanas, la versió amb la lletra bel·licista que actualment coneixem.