Els músics sovint han de treballar quan la resta de la població es diverteix o fa vacances. L’estiu és doncs, per a molts d’ells, el període en què els toca fer més bolos, voltar de festa major, en aplecs, festivals, o concerts a la fresca on se'ls sol·liciti, i aguantar temperatures i sonoritzacions no sempre ideals.

Les aules deixen pas als envelats i als escenaris a l'aire lliure. Canvia la rutina —o desapareix—, i això pot fer pensar a professors i estudiants, la majoria dels quals són músics en actiu, que l'activitat de l'escola s'atura. És cert que a la biblioteca només veiem algun estudiant escadusser, i que en caminar pels passadissos ja no sentim, com setmanes enrere, aquella barreja de músiques que s'escola de les aules i cabines d'estudi. Però gran part de la feina "invisible" i alhora imprescindible de l'escola es fa en aquest moment de l'any. A l'estiu es dóna corda a l'escola perquè pugui funcionar un curs més.

Sense pausa, tot just acabades les proves d'accés, es comencen a matricular els estudiants de títol superior de música. Com cada any, s'han de fer els grups de cambra, gestionar els espais i resoldre altres "trencaclosques" consegüents a la matriculació, així com publicar plans d'estudis i horaris per als grups que han d'iniciar les classes, sens falta i sense incidències, al setembre.

L'estiu és també el moment per revisar i inventariar instruments i partitures, per instal·lar ordinadors i per procurar, des de totes les àrees de l'escola, el millor servei als estudiants i professors que aviat tornaran a posar música a l'edifici. Tot això s'ha compaginat aquest any amb dos grans conjunts (el de Música Tradicional i el de Flamenco) que s'han estrenat i han fet els seus concerts el mes de juliol, i amb la nova oferta de cursos d'estiu en què també ha participat activament el professorat de diversos àmbits.

Tic-tac, tic-tac... Tot a punt per la tornada? Doncs bones (i merescudes!) vacances a tothom!