Lisboa, Gènova, Barcelona!
Paisatges sonors del sud
La sala fosca. Sobre l’escenari, unes tanques metàl·liques. So. Silenci. So. Cap imatge. Som a un concert de música acusmàtica i el que sentim és resultat d’un projecte de treball en equip i d’intercanvi entre els centres Goethe de Gènova, Barcelona i Lisboa i una institució musical de cada una d’aquestes ciutats. El projecte començà amb l’enregistrament del paisatge sonor d’aquestes, a partir del qual tres escriptors alemanys n’escriviren un text. Així “els sons pujaren al nord per ser escrits i tornaren al sud per ser sons un altre cop”, digué Roberto Doatti, el promotor de la idea.
L’experiència sonora continua i plasma realitats amb sons que, tot i resultar-nos familiars, un cop han passat pel sedàs creatiu, resulten intrigants, fins i tot nous. Al no haver-hi cap imatge, amb la sala fosca, la imaginació es desperta i acaba posant colors, llum, siluetes i emocions als sons.
Després de sentir La Lanterna i El so de Lisboa, comença A dins hi ha dos ocells que canten, obra d’Ariadna Alsina, ex-alumna de l’ESMUC. Hi ha canvis. Llum a la sala, actors i cantants a l’escenari amb l’Orquestra de Portàtils i el Nuvolet (instrument audiovisual que ha desenvolupat la mateixa orquestra). Aquest cop, l’escena combina sons i imatges digitals prèviament enregistrades i en directe. L‘evocadora actuació dels intèrprets, un text provocador i el directe de l’Orquestra i del Nuvolet són els encarregats de posar punt i final a un concert d’allò més interessant i sorprenent.
